La conferència que l’alcalde de Tarragona ha ofert aquest dilluns a la Cambra de Comerç hauria de ser analitzada per diferents prismes. En primer lloc, caldria saber el motiu real de la xerrada – en format pràcticament íntim – i per què es du a terme durant el període de vacances. Desconec si la intenció era segellar els llavis dels crítics que acusen l’alcalde de mantenir silenci sepulcral sobre alguns aspectes contorbats de l’organització dels jocs del Mediterrani.
Seria interessant saber qui va abandonar el seu repòs vocacional per assistir a la conferència de Josep Fèlix Ballesteros. També no seria desgavellat entendre per què s’ha celebrat a la sala de la Cambra de Comerç – amb capacitat per a 100 persones – a les 9 del matí i no al Col·legi de l’Advocacia (que és molt més gran) i a hores més ‘accessibles’. Algú m’ho pot explicar?
Els que no hem pogut assistir i ens limitem a llegir els titulars dels mitjans de comunicació, hem quedat amb la sensació que, un cop més, l’il·lustre alcalde s’ha oblidat d’introduir alguna autocrítica en l’avaluació dels seus mandats. Passa el mateix amb els jocs. Ni una crítica, ni una voluntat de millora…
Un discurs allunyat de l’autocrítica i de l’opinió de molts ciutadans. Seria interessant saber, finalment, quantes entrades es van vendre, quantes es van regalar i si es podrien haver evitat alguns aspectes del desastre organitzatiu que els responsables dels jocs insisteixen a titllar-los d’anècdotes.
Però, el més important és saber què farà l’alcalde el maig del 2019. Es presentarà a les eleccions? Quan pensa anunciar-ho? En diferents contactes amb la premsa va dir que ho diria abans de l’estiu, després d’haver consultat el partit i suposadament la família. Per allò que he pogut seguir a través dels mitjans, la conferència no ha servit per a altra cosa que fer autobombo de la seva gestió sense concretar res. Alguns dels projectes realitzats, cal tenir-ho en compte, han estat realitzats per l’estat, per la Generalitat o pel Port…
És cert que Ballesteros, un molt bon orador, sap vendre projectes megalòmans que, si ens endinsem en l’hemeroteca, ens adonem que són molt potents però que neixen per morir als calaixos.
Espero i desitjo que de cara a la rentré política, la nul·la oposició a Tarragona es desperti i els seus líders – alguns de pacotilla – deixen de ser meros observadors per defensar els interessos de la ciutat. És obvi que si Ballesteros opta a la reelecció té, moltes possibilitats de sortir reelegit perquè, ara per ara – i amb aquesta oposició – val més boig conegut que savi per conèixer. Fins quan suportarà Tarragona tot aquest sense sentit?