Tranquil·litat real?

Per . Actualitzat el

Amb l’arribada de Pedro Sánchez sembla que tot el garbuix independentista i les tensions entre Catalunya i Espanya s’han calmat. El dubte és si aquesta tranquil·litat és real o es tracta d’una calma tensa. El trasllat dels presos polítics (o polítics presos) a centres penitenciaris a Catalunya contribueix a calmar les aigües i a apaivagar els ànims, però és cert que s’hauria d’arribar a un acord perquè siguin posats en llibertat, almenys fins a la celebració del judici. Darrerament s’ha parlat molt de la judicialització de la política i de la politització de la justícia.

Crec que a Espanya les dues coses són ben reals. I el pitjor és que ambdues gaudeixen d’impunitat. Lamento que alguns jutges actuïn intentant marcar l’agenda política i reprovo que alguns polítics utilitzin els jutjats com si fossin un parlament. M’agradaria que el despropòsit que hem viscut en els darrers mesos (a banda i banda) perdés terreny i que el sentit comú i la responsabilitat fossin els grans protagonistes d’un debat necessari i urgent. Ja n’hi ha prou de l’estira-i-arronsa i de les provocacions per part d’alguns poders de l’estat i de la Generalitat. Cal repensar la ruta autonomista i el paper de les entitats independentistes. L’odi no pot ser la paraula en cap dels casos. Hem de ser capaços de recuperar la confiança dels ciutadans i recórrer el camí amb enteniment i estratègies que s’allunyin de la confrontació popular. Crec que l’apropament dels polítics empresonats arran del procés a Catalunya és encertat i espero i desitjo que el govern de Pedro Sánchez sigui coherent amb les seves promeses i no es deixi portar pels objectius electoralistes. La imatge de la justícia espanyola –ens agradi o no– ha quedat malmesa fora de les nostres fronteres. I els que la posen en dubte tenen alguna raó perquè sembla que a la justícia hi ha interès a castigar, a tota costa i de forma exemplaritzant, els líders independentistes. Espero i desitjo que els que havien de respectar i aplicar la llei –tant si es diu Llarena com si no– no se l’hagin passat per l’arc del triomf… Seria tota una punyalada a la nostra democràcia.