El Camp de Tarragona, la zona menys envellida de Catalunya

La gent jove marxa de les comarques de l’interior cap a zones costaneres, com ara el Tarragonès i el Baix Penedès

Per . Actualitzat el

Els darrers indicadors demogràfics publicats per l’Idescat posen de manifest que el Camp de Tarragona és l’àmbit territorial amb la població menys envellida de Catalunya, seguit del Penedès. En canvi, les Terres de l’Ebre té l’índex d’envelliment més elevat del país i el seu quocient entre la població menor de 15 anys i la més gran de 65 anys s’enfila fins a superar el 153%. Per comarques, notem que el Tarragonès (amb un 95,8%) és la comarca més jove de la província. Molt similar és el Baix Camp (97,1%) mentre que el Baix Penedès seria la tercera amb un 112%. L’Alt Camp (115,4%) és la menys envellida de les comarques interiors, la Conca de Barberà té un índex del 146,5% i el Priorat, d’un 206,7%. Blanca Deusdad, del Grup d’Investigacions en Antropologia de la URV, corrobora que «generalment, a les zones més interiors hi ha població més envellida perquè la població jove ha emigrat cap a zones més costeres i més comunicades amb Barcelona». Explica que les causes acostumen a ser d’àmbit laboral, «sobretot pel sector serveis i relacionades amb el turisme», i recorda que «l’accés al treball al camp és més reduït i això fa que hi hagi més despoblament».

Aquesta dinàmica que descriu Deusdad es repeteix a les Terres de l’Ebre, àmbit territorial en el qual les comarques costaneres tenen un índex d’envelliment més baix que les de l’interior. Amb tot, el percentatge d’envelliment més baix que trobem és el del Montsià (138,6%), molt per sobre de la mitjana catalana (117,5%). «Es tracta d’una zona molt rural i agrícola, fins i tot, a les parts costaneres», comenta Deusdad.

Tot i les bones xifres, comparativament parlant, que presenta el Tarragonès, és evident que el país està sotmès a un procés d’envelliment de la població, amb una esperança de vida cada cop més alta combinada amb una natalitat reduïda. Segons Deusdad, «a banda de la reproducció econòmica, relacionada amb el treball, cal una reproducció social: es necessita tenir fills per tenir una societat productiva i perquè es facin càrrec de les persones amb necessitat de cura. Ara, en aquest sentit, tenim i tindrem una societat molt desequilibrada, molt envellida, amb un augment molt gran de les necessitats de cura, no tant a la infància sinó amb la gent gran».

Per il·lustrar aquest fenomen Deusdad fa referència a la pensadora nord-americana Nancy Fraser i el que defineix com la crisi de la cura: «som una població molt envellida, amb moltes necessitats de cura, amb un sistema sanitari que tindrà moltes dificultats per poder fer-hi front i amb molt poca població jove productiva per encarregar-se’n». Segons dades de l’Idescat, l’índex de dependència en gent gran al Camp de Tarragona és de gairebé el 26% i en joves menors de 15 anys, del 25,6%. Això fa que l’índex de dependència total superi el 50%, un llindar que la resta d’àmbits territorials del país també excedeix. Per aquest motiu, Deusdad explica que «la reproducció social és important perquè les societats també es garanteixin una persistència. I si no es dona per via de la natalitat, s’ha d’assolir amb població migrant».

L’esperança de vida més baixa de Catalunya

A diferència de quan llegim les dades de l’Idescat per àmbit territorial, quan ho fem per províncies, Tarragona passa a ser la segona amb menys índex d’envelliment per darrere de Girona. Una realitat que, de ben segur, es produeix per l’elevat envelliment que pateixen les Terres de l’Ebre. En canvi, si ens fixem en l’esperança de vida, Tarragona és la província que la té més baixa de Catalunya, amb 80 anys en els homes, 85,4 anys en les dones i una mitjana de 82,68 anys. La diferència amb la resta de províncies és de menys d’un punt, però si tirem enrere, les sèries anuals anteriors també situen Tarragona a la cua. Deusdad considera que ens caldrien més dades per considerar que es tracta d’un fet anecdòtic però, en el cas de trobar-nos davant d’un indicador que passa quelcom, «unes hipòtesis podrien ser per pobresa, per hàbits, per no tenir el mateix accés a l’atenció sanitària, per medi ambient…». Amb tot, en àmbits geogràfics tan grans és difícil atribuir-ho a algunes d’aquestes causes.

En aquest sentit, Barcelona és la província amb més esperança de vida (83,26 anys de mitjana entre ambdós sexes), seguida de Girona (82,95 anys) i Lleida (82,93 anys).

L’índex d’envelliment és el quocient entre el nombre de persones de 65 anys i més i el nombre de joves menors de 15 anys expressat en tant per cent. Les dades es presenten amb la distribució territorial actualment vigent a Catalunya, que són els 8 àmbits territorials de planificació. Font: Idescat. Indicadors demogràfics.