Fa uns dies que estic especialment feliç. Sobretot des que, com qui no vol la cosa, s’ha fet fora el PP del govern i s’ha aixecat l’article 155. També estic content que Catalunya tingui, finalment, govern. Només cal que governi per a tothom i que es deixi de foteses que no ens porten enlloc, més enllà del sistemàtic enfrontament. Fa dos dies que noto i respiro nerviosisme. Gent que no veia des de les passades eleccions torna a aparèixer. Uns volen aconseguir un càrrec i els altres mantenir-lo. Ara és el moment dels favors i de les portes giratòries. La situació és patètica. Hi ha escenes realment rocambolesques. Reunions, dinars i sopars per intentar convèncer i vendre currículums i amics. El sistema no podrà canviar quan les influències i el pagament dels serveis prestats estan a l’ordre del dia, independentment de qui sigui el president del govern. M’ho estic passant d’allò més bé, veient les cares de patiment d’alguns «personatges» per assolir o conservar una cadira. En els pròxims dies els favors ja estaran pagats i tot continuarà com fins ara. Sort que, de tant en tant, hi ha eleccions i situacions inesperades que els fan viure el mateix que la resta de mortals. Encara que sigui per uns dies. Jo he de confessar que m’ho estic passant d’allò més bé.
