Trencar el pacte a Tarragona? No, encara no

Per . Actualitzat el

El portaveu de Ciutadans a l’Ajuntament de Tarragona, amb la seva conferència sobre l’estat de la ciutat, va obrir les portes de la precampanya electoral. Rubén Viñuales després de compartir el seu projecte polític per a Tarragona s’ha convertit en el blanc perfecte de l’artilleria dels seus adversaris consistorials. La situació contorbada que viu la política espanyola propicia episodis rocambolescos. És curiós veure Ciutadans exigir al socialista Josep Fèlix Ballesteros que trenqui el pacte amb el PP, quan en l’àmbit nacional, Ciutadans és la crossa d’un dels partits més corruptes d’Europa. Té la seva gràcia veure constitucionalistes i independentistes units per desbancar el PP d’Alejandro Fernández (i de José Luis Martin). La política ( i la lluita pel poder) ja té d’aquestes coses. És obvi que Ballesteros no pot trencar el pacte d’estabilitat abans de la celebració dels Jocs Mediterrani. El bipartit afavoreix el PSC i el PP, tot i que els conservadors surten guanyant. Malgrat les exigències de l’oposició en bloc perquè l’alcalde aparti els populars del govern, entenc que Ballesteros ha de fer cas omís a aquesta petició. Ens agradi o no el que representa el PP, el cert és que, ara per ara (i em refereixo exclusivament a Tarragona) no hi ha motius cabdals per fotre’ls fora de l’executiu municipal. No han estat, que jo sàpiga, protagonistes de cap escàndol relacionat amb corrupció. Al contrari, la gestió de les regidories que «controlen» és correcte. És obvi que aquesta realitat molesta (i molt) els partits que aspiren a governar Tarragona. La sentència del cas Gürtel, em perdonareu la franquesa, no és ni hauria de ser motiu perquè els socialistes es divorciïn dels populars. De ben segur que n’hi haurà de motius més que fefaents i que acabaran traspuant a la premsa, però ara mateix el bipartit a Tarragona no genera ni inestabilitat ni confrontacions . Només provoca ràbia als partits que estan a l’oposició. La jugada d’ERC és, políticament, entenedora i comprensible. Vol apartar el PP i de retruc Ciutadans, per convertir-se en la crossa del PSC per a un futur pacte d’estabilitat. És curiós que ERC insisteixi tant en la necessitat de trencar l’acord de governança quan a nivell nacional dóna suport a Junts per Catalunya, un partit amb sang convergent. Estic convençut que Ballesteros, per A o per B, acabarà posant fi al casament de conveniència amb els populars, però, tal com diria Jordi Pujol, ara no toca. Vull pensar que Ballesteros no voldrà arribar a les eleccions de la mà del PP, perquè això podria restar vots. L’estratègia de l’alcalde està estudiada, no tinc el mínim dubte. Tampoc descarto que Tarragona sigui governada per un tripartit: PSC, ERC i PDeCAT. Sí, sí, reconec que ara mateix pot semblar una bogeria, però cal recordar que la política és l’art de tornar possible l’impossible i encara més si l’objectiu és arraconar Ciutadans. El temps ho dirà.