Guia per millorar la qualitat de vida de les persones colostomitzades

Un infermer expert en Estomateràpia de la Xarxa Santa Tecla participa en l’elaboració del document

Per . Actualitzat el

Un grup de professionals de diferents àmbits de la infermeria i la pràctica clínica d’arreu de Catalunya –entre els quals ha tingut un paper destacat José Antonio Garcia, infermer responsable de la consultoria d’úlceres i ferides cròniques de la  Xarxa de Santa Tecla–, han elaborat una guia sobre la utilització de la tècnica de la irrigació en colostomies, un treball que ha merescut el reconeixement de la Sociedad Española de Enfermería Experta en Estomaterapia, màxim òrgan competent en aquest tipus d’intervencions. El treball, titulat ‘Guia de pràctica clínica. La irrigació en colostomies’, és el resultat de més de dos anys d’investigació i una obra de gran rigor científic, basada en l’experiència, que servirà de referència no tan sols als professionals de la salut, sinó també als pacients que han estat sotmesos a una colostomia i als seus cuidadors.

La colostomia és un procediment quirúrgic que es practica en el cas de malalties com, per exemple, la malaltia de Chron o un càncer de còlon, entre altres. Consisteix a realitzar en el pacient una obertura artificial des del còlon cap a l’exterior mitjançant un estoma (obertura creada quirúrgicament que uneix una part de la cavitat corporal amb l’exterior), al qual s’ha d’adjuntar una bossa d’ostomia, amb la finalitat de proporcionar un canal alternatiu perquè la femta pugui sortir del cos.

«Sovint la realització d’una colostomia representa per a la persona afectada alteracions en l’aspecte biològic, psíquic i social que de vegades comporta  dificultats en l’adaptació al seu entorn», explica Garcia. L’avenç en els dispositius per  l’estoma ha estat molt important en els darrers anys i ha permès millorar l’adherència a la pell, la disminució de fuites i el control l’expulsió d’olors amb millors filtres. Però a moltes persones colostomizades la manca de control sobre la defecació i l’expulsió de gases els provoca emocions negatives.

En aquest sentit, tal com explica Garcia, «la irrigació és una de les intervencions que millors resultats ha demostrat quant al control de la defecació i a la millora de la qualitat de vida d’aquestes persones, però, malgrat l’eficàcia demostrada com a mètode de continència, en el nostre entorn es fa una escassa promoció de la tècnica per part dels professionals».
L’objectiu d’aquesta guia és proporcionar directrius d’actuació als professionals d’infermeria a l’àrea de cuidatges de les persones colostomizades que utilitzin o puguin utilitzar la irrigació.

Què és la irrigació?
La irrigació és una tècnica que es basa a introduir aigua a temperatura corporal al còlon a través de l’estoma. L’aigua acumulada dilata el còlon i causa contraccions que provoquen l’evacuació de la massa fecal, que s’expulsa directament a l’inodor. El pacient que controla aquest mètode no té evacuacions fecals entre irrigacions i, per tant, no cal que porti un dispositiu, és suficient un obturador o un tapaestoma. «Aquesta tècnica ajuda millorar la qualitat de vida d’aquestes persones, ja que ajuda a aconseguir un millor control de l’evacuació intestinal, de gasos, sorolls i olors, i redueix el risc de complicacions derivades de l’ostomia, com infeccions bacterianes, lesiones de l’estoma… Així, la persona se sent més segura i es produeix una rehabilitació social més satisfactòria», assegura Garcia.