L’edició d’enguany del Festival Romà de Tarragona Tarraco Viva va dedicada a l’Esport i la Cultura al Mediterrani Clàssic. En l’any dels Jocs Mediterranis de Tarragona, el festival més representatiu i singular del territori aprofita per reivindicar els orígens clàssics de l’esport. Els vincles de l’ideal atlètic grec i romà amb l’actual culte al cos, el paper de les dones esportistes fa més de 2.000 anys o com l’esport inspirava l’art antic, són alguns dels temes que tractarà el certamen. Un festival que en dues dècades manté un dogma no de fe sinó de fets: «una de les missions de la història és el coneixement del passat per entendre el present», ens recorda un cop més Magí Seritjol, director del festival.
I parlant de passat, furguem en els orígens del Tarraco Viva amb el Magí. En aquell moment, quan a Catalunya se celebraven, en aquest àmbit, festes històriques van apostar pel reenactment i living history. Conceptes originaris del món anglosaxó en els quals la divulgació històrica esdevé prioritària. «Aquest model em va interessar moltíssim perquè el considerava més indicat per les característiques del patrimoni de Tarragona que no pas una festa històrica», ens comenta posant èmfasi a no devaluar les festes històriques, però argumentant que «la història ha de ser el centre de la nostra activitat i tota la resta és perifèric: que vinguin molts visitants, que s’ho passin molt bé… és bo però no prioritari. El que és prioritari és el coneixement de la història». Algú no versat en Tarraco Viva pot pensar que, amb aquesta premissa, el resultat és un festival avorrit. Per desfer el parany, citem una frase d’Anatole France que recull el programa d’enguany: «hem de suscitar la curiositat de les persones. N’hi ha prou a obrir les ments; no és necessari sobrecarregar-les».
Han passat 20 edicions i moltes ments s’ha deixat obrir pel Tarraco Viva. El Magí no em respon fàcilment quan li pregunto si és el festival que s’imaginava que seria fa dues dècades. «Ja ho vaig dir quan vam començar: les 20 i 30 primeres edicions són pròlegs El futur del festival i de la nostra ciutat està, en gran part, en la divulgació del coneixement científic de la història. Allò que la ciència sap de la història, com ho podem traslladar de la millor manera possible a un públic molt ampli. En aquest camp ens queda molt per fer i 20 anys no són res», diu considerant que Tarragona pot fer de referent mundial en el camp de la divulgació de la història: «si hi apostéssim, nosaltres no jugaríem a segona».
No ens parla de fer tot l’any el Tarraco Viva: «el que hauríem de fer és que el coneixement de la història tingués una programació anual amb un format diferent del de Tarraco Viva. Per exemple, una programació estable de visites interpretatives i activitats interpretatives als monuments o centres de formació per professionals en la divulgació de la història…». Perquè el Magí defensa que «la divulgació de la història ens pot generar una fàbrica de generació de riquesa, una riquesa basada en la gent, però. Amb professionals de totes les edats de molts àmbits diferents. No cal esperar cap inversió externa, perquè amb els mitjans que tenim ara, ho podríem fer».
Esport al Mediterrani clàssic
«La idea d’esport a Roma i Grècia és totalment diferents». Aquesta és una de les conclusions a les quals es va arribar a la jornada inaugural que, després de la recreació històrica dels Jocs de Nemea, va incloure el debat «Diàlegs amb la història». Els experts que hi van participar coincideixen a dir que Roma converteix l’esport grec i el seu ideal atlètic en un espectacle de masses. «Això implicava que l’esport ja no era un ideal personal sinó que era una fascinació col·lectiva. Per tant, diners; per tant, empreses; per tant, negocis; per tant, apostes: i, per tant, corrupció».
A Grècia, en canvi, l’esport no va néixer com una competició per guanyar medalles i batre rècords, sinó com una mostra de la perfecció humana, de l’atleta com a persona que competeix amb ell mateix per buscar l’equilibri. Destaquen la frase de Plató: «la primera victòria i la més important és la que hom obté de si mateix». La virtut (areté) dels grecs i el mens sana in corpore sano dels romans concebia l’esport com una eina per assolir l’equilibri existencial. «Això queda estroncat quan el cristianisme esdevé religió oficial, això s’acaba. S’acaben 2.000 anys de tradició esportiva a Occident que no es recuperen fins a finals del segle XIX amb Pierre de Cobertain», explica el Magí.
Tàrraco entesa com a territori
Un dels principals objectius del festival és traslladar la idea de territori que tenien els romans a l’actualitat. «Quan els romans creaven una colònia, adjudicaven un territori a una ciutat. Les ciutats romanes no eren només l’intramuralles sinó que eren era l’urbs i el camp que envoltava la ciutat. Com si fos un ou ferrat en el qual hi ha una clara i un rovell, però tot és la mateixa cosa». El festival va començar amb Constantí i Altafulla perquè formen part del patrimoni mundial de la Tàrraco romana. Vint anys després, Tarraco Viva celebra actes també a Cambrils (jaciment de la Llosa i museu), Vila-rodona (columbari) i Falset que no té restes romanes físiques però té l’herència del vi que és romana, grega i del Mediterrani antic.
«Volem que Tarraco Viva s’entengui com un festival de tot aquest territori». Per això la previsió és anar-ho ampliant a més municipis. «Podríem pensar en dos ritmes de programació, un ritme més de cap de setmana i un ritme d’entre setmana, més pensat perquè els ciutadans del territori gaudeixin de la història, de la seva història». La idea és que cada vegada més hi hagi un transvàs entre el territori i Tarragona: «que gent de Falset vingui a Tarragona a veure el seu festival. Perquè és el seu festival, no és un festival aliè. El territori forma part d’aquest festival i, per tant, forma part d’aquest projecte», conclou el Magí, admetent que «el meu somni és que surtin grups de reconstrucció històrica d’altres viles del territori que també formen part del festival. I que durant l’any estiguin pensant per fer alguna activitat a la seva localitat dins del festival».