El Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona homenatja l’escultor Salvador Martorell i mostra l’empremta de l’obra d’aquest reconegut artista nascut a la Canonja, coincidint amb el 50è aniversari de la seva mort. La sala del Museu dedicada a l’escultor ha incorporat un plafó commemoratiu amb una imatge de l’artista realitzada pel fotògraf Pere Masdéu Rovira i un escrit que recull les principals fites de la seva reconeguda trajectòria artística. També s’hi acompanyen algunes de les obres més destacades de l’escultor. Aquest diumenge, 13 de maig, es compliran 50 anys de la mort de l’artista àmpliament conegut i reconegut a Tarragona.
Escultures que formen part del paisatge de la ciutat de Tarragona
La façana de l’edifici,situat al número 100 de la Rambla Nova de Tarragona, on s’ubica l’actual seu central de CaixaBank, conté algunes de les escultures de Martorell que ja formen part del paisatge propi de la ciutat. L’any 1954 es van encarregar a l’escultor quatre escultures per aquest edifici. Les peces, de caire clàssic, representen les al·legories al Treball, a l’Estalvi, al Mar i a la Terra. Estan col·locades per parelles, dues a la façana de l’edifici, a dreta i esquerra de la porta principal, dins d’unes fornícules i les altres dues a la part superior, coronant els laterals de l’edifici.
Una altra obra emblemàtica de l’artista que es pot veure a la ciutat és l’escultura dedicada al déu Mercuri, que es va instal·lar, l’any 1959 al bell mig de la plaça dels Carros. L’escultura va ser en tot moment, i fins la seva mort, la gran passió d’un artista amb gran domini de la tècnica i una exquisida sensibilitat en el tractament de la figura humana.
Un artista compromès amb l’educació artística a la ciutat
Vinculat al Noucentisme, Salvador Martorell i Ollé (La Canonja, 1895 – Tarragona, 1968) va conrear un classicisme arcaïtzant influït per Aristides Maillol. La seva primera etapa de formació va transcórrer a Barcelona i, posteriorment, va completar-la a París becat per la Diputació de Tarragona (1918-19). A la capital francesa va guanyar amb l’escultura “Sortint del bany”, l’any 1925, la Medalla d’Or de l’Exposició d’Arts Decoratives i, el 1929, a Barcelona, la Medalla d’Or de l’Exposició Internacional amb l’obra “Cap de Negre”. L’any 1934 va tornar definitivament a Tarragona, on va contribuir al desenvolupament del Taller-Escola de la Generalitat Republicana, activa fins al 1938, l’any que va ser destruïda a causa dels bombardeigs que va patir la ciutat durant la Guerra Civil. Entre els anys 1947 i 1965, va treballar com a professor d’escultura de l’Escola-Taller d’Art de la Diputació de Tarragona, ubicada aleshores a la seu que actualment ocupa el Museu d’Art Modern de Tarragona.