La tertúlia permanent

Per . Actualitzat el

Darrerament em ve sovint al cap un tall de l’APM on hi apareixia una dona que deia: «Yo quiero que se peleen, que griten muy fuerte». Sempre ho havia considerat un reflex de la vida anodina d’aquelles persones que necessiten emocions fortes en la vida dels altres. Però ara, tot i que d’emocions fortes no me’n falten —en aquest país nostre, afortunada o malauradament, no ens en falten mai—, ja fa uns quants dies que penso com aquella dona. No em refereixo a cap baralla entre tertulians que estan de punta, sinó a les baralles entre els peperos. S’estan tirant els plats pel cap públicament sense poder dissimular les seves rivalitats. I no és que nosaltres puguem presumir gaire d’unitat, però les nostres divisions són una mica menys matusseres, sí o no?
Es veu que la publicació del vídeo sobre el robatori de dues cremes en un super per part de l’ex-presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, correspon a un ajustament de comptes del bàndol oposat al seu dins del PP. Tampoc les dues baronesses del govern, Soraya i Cospedal saben amagar en públic el seu antagonisme. Aviat tindrem pugna entre la venjativa Soraya i l’incendiari Casado si ambdós s’han de disputar la presidència de la Comunitat de Madrid. A mort segurament; tractant-se d’ells dos no podria ser d’altra manera. En tot cas que revisin el seu currículum abans, no fos cas que en sus tiempos mozos haguessin pispat alguna crema, que algun llibre no ho crec. També hi ha disputa recurrent i persistent entre el ministre Montoro i el jutge Llarena. Que Llarena no és del govern del PP? No, però és el seu tercer braç, que ara s’ha emancipat i s’ha tornat més papista que el Papa. Montoro no admetrà mai que hi va haver malversació de fons en la Generalitat —de fet, no n’hi va haver— perquè li va el prestigi com a controlador major dels comptes intervinguts. En canvi Llarena està decidit a demostrar que sí. Els falsos informes de la Guàrdia Civil li deuen fer ballar el cap. L’única baza que li queda al govern espanyol per extradir Puigdemont és el càrrec de malversació i ara no el poden demostrar, si no és mostrant la seva ineptitud. Els tramposos, caiguts en la seva pròpia trampa. És una bonica imatge! Finalment, per acabar-ho d’alguna manera perquè n’hi ha més, el ministre Català posant en qüestió la salut mental del jutge que pretenia absoldre els violadors de La Manada.
El govern del PP està acabat, internament i de cara als votants. Dones, pensionistes, jutges, treballadors, estudiants, tots amb manifestos contundents i amb manifestacions multitudinàries. Tots demanen la dimissió d’algun ministre i des de diferents fronts es demana la dimissió de Rajoy. No dimitiran. Estan ben clavats a les seves butaques. Però tothom tranquil que amb les eleccions els trauran a fora amb d’una estrebada. Els seus adversaris polítics van esgarrapant i fent forat. Sobretot Ciutadans, perquè als socialistes ja no els queden ungles. Ciutadans atia els populars perquè prenguin tantes mesures impopulars com sigui possible. Així quan arribin al govern ja els hi hauran fet la feina bruta i apa, a regnar amb magnificència! Ni uns ni altres no ens arreglaran res a nosaltres, però no digueu que no sigui divertida aquesta tertúlia permanent.