Eleccions municipals d’aquí a un any i alguns candidats sobre la taula

L’actualitat de país ens allunya més que mai del món polític local però, independentment del que succeeixi al Parlament català durant els pròxims mesos, d’aquí a un any hi haurà eleccions municipals. Els alcaldes del territori en són conscients, de la mateixa manera que gran part de l’oposició agilitza aquesta precampanya perpètua en què viu la política. Alguns d’ells, com ara l’actual alcalde de Torredembarra, el republicà Eduard Rovira, ja han pres la decisió de tornar-se a presentar i han estat refrendats per l’assemblea local del partit. Altres, com el veí de Rovira, Fèlix Alonso, s’hi mostren disposats sempre que la situació política a Catalunya, amb ple 155, canviï. I, finalment, un dels més històrics, en Josep Poblet, batlle de Vila-seca, manté la tradició de no anunciar-ho fins passades les festes de Sant Antoni de l’any d’eleccions, és a dir, fins al gener de 2019. Amb tot, aprofitant l’efemèride, hem volgut fer un repàs dels alcaldes d’alguns dels municipis del territori i de la realitat electoral que viuen, que va des de pactes de govern amb més d’un partit a majories absolutes incontestables.
La capital, Tarragona, és un dels darrers grans feus socialistes que queden a Catalunya gràcies a l’hegemonia d’en Pep Fèlix Ballesteros. L’alcalde encadena tres legislatures seguides, tot i que un ja llunyà 2007 va anunciar que el seu projecte era per a només dos cicles electorals. També va dir que aquest mes de maig aclariria el seu futur, però ha endarrerit l’anunci per després dels Jocs Mediterranis, el seu projecte estrella des de fa anys. Potser la resposta canviarà depenent de com surti aquest esdeveniment esportiu, que sempre ha sembrat més dubtes i crítiques que no pas entusiasme. Cal tenir en compte, també, que a cada contesa electoral el PSC va perdent força i enguany ja ha necessitat la crossa del PP i d’Units per Avançar (antiga UDC), aquest darrer temporalment.
L’altre feu important del PSC al territori és el Vendrell, la capital de l’altra comarca que analitzem, el Baix Penedès. Amb un resultat electoral fragmentat que fa que el municipi sigui gairebé ingovernable, Martí Carnisser ha estat alcalde amb el suport inicial de CDC i ERC. Amb la posterior renúncia d’ERC i el canvi de cadira d’un dels seus regidors.
A l’altre gran municipi del Baix Penedès, Calafell, l’acord entre PSC, PP, UAM i, puntualment, C’s, va desbancar de l’alcaldia la llista més votada, la de l’anterior alcalde de CDC, Joan Olivella. Amb els posteriors desacords entre l’equip de govern i C’s (peça clau en la investidura), Calafell, com molts altres municipis, esdevenen una incògnita, però fonts consultades del PSC ens avancen que la voluntat del partit és la continuïtat de l’actual alcalde, Ramon Ferré. Les mateixes fonts ens confirmen la possible continuïtat de Joan Sans, actual alcalde de l’Arboç, com a cap de llista dels socialistes el 2019.
A Vila-seca fa set legislatures que repeteix alcalde. En Josep Poblet encadena majories absolutes, tot i que la darrera fou més ajustada que les anteriors, amb 11 dels 21 regidors que conformen el ple. No sabem si es tornarà a presentar, ja que, com és tradició, Poblet anunciarà la seva intenció un cop passada la Festa Major de Sant Antoni, durant el mes de gener de l’any electoral. Ens explica que «ho fa així perquè és la manera més seriosa d’actuar en política. Primer, enllestint el programa de govern a què es va comprometre, i que a Vila-seca està ja molt avançat, i, segon, anunciant les voluntats futures».
Un altre històric del Tarragonès és Joan Maria Sardà, alcalde de la Pobla de Mafumet des de 1995 que, en els darrers comicis va obtenir 10 dels 11 onze regidors en joc. Quan li preguntem sobre tornar a intentar-ho l’any vinent ens respon que «el meu equip té il·lusió i projecte. A més, hem tingut el suport dels pobletans en successives eleccions. Actualment estem treballant en projectes que s’han de desenvolupar en la propera legislatura, la qual cosa fa previsible que, en principi, puguem presentar una candidatura».
Un altre batlle que es mostra il·lusionat és en Fèlix Alonso, d’Altafulla, que ens recorda, però, que abans hi ha primàries i que «tot i que queden moltes coses per desenvolupar i ganes de seguir treballant pel municipi, la realitat política del país no és la més propícia». En aquest sentit, Alonso condiciona la seva decisió a la manera com evolucioni la situació política catalana, que actualment té una Generalitat intervinguda pel govern de l’Estat, polítics presos i altres exiliats, entre els quals el president Puigdemont.
Joan Martí Pla i Pla, alcalde de Perafort, admet també que «en aquests moments no és un tema prioritari i la decisió no està presa».
Qui sí que ha presentat candidatura per a les pròximes municipals és l’actual alcalde de Torredembarra. Eduard Rovira considera que «després d’una legislatura endreçant i veient que s’ha fet una bona feina reduint notablement el deute del municipi, ara en cal una altra per tirar endavant nous projectes». Cal recordar que el municipi torrenc sortia del mandat de Daniel Masagué, que fou detingut el 2014 acusat d’un delicte contra l’Administració Pública. Rovira governa gràcies al suport del PSC i d’ABG, dues llistes que sí que canviaran el seu candidat però que, no per això, són menys susceptibles de reeditar el pacte si els números surten. Evidentment, quan preguntem a Rovira sobre la continuïtat d’aquest acord en futures legislatures, tira pilotes fora i ens diu que «s’han fet moltes coses i les que no s’han pogut fer no són culpa de ningú sinó del funcionament administratiu del consistori, que aviat es reforçarà».
De l’alcalde de l’altre gran municipi del Tarragonès que ens queda per esmentar, Salou, en desconeixem les intencions. Pere Granados (FUPS) va arribar a l’alcaldia del municipi gràcies al regidor convergent Marc Montagut i el suport del PP el 2009. Des de llavors, i ja sota el paraigua de CiU, el batlle ha reeditat en el càrrec incrementant, votació rere votació, el nombre de regidors que el 2011 van ser 7 i, ara, 8.