Trobar feina

Per . Actualitzat el

A  excepció dels anys 60 i 70 del segle passat, quan Catalunya era una màquina generadora de creixement econòmic i social continu, incorporar-se per primera vegada al mercat laboral mai no ha estat senzill. Encara ho és més si el que es pretén és fer-ho en quelcom relacionat amb allò que has estudiat. I la missió és totalment impossible si, a més a més, aspires a cobrar un sou proporcionat als esforços realitzats durant la teva època formativa. Això sempre ha estat així en moltes professions vocacionals -jo sense anar més lluny vaig estar treballant gairebé dos anys sense veure ni un duro quan començava en això del periodisme allà per l’any 1996-, però ara s’ha traslladat a gairebé tots els gremis laborals. Els nous metges, enginyers i advocats no cobren el mateix que els de les generacions anteriors. Les químiques tarragonines ja no paguen com pagaven fa 15 anys i el sector que més riquesa genera a casa nostra, el turisme i els serveis, no destaca precisament per les seves generoses nòmines. Aquesta és la realitat per a les noves generacions de tarragonins que busquen fer-se un lloc en un mercat laboral cada vegada més complicat i en el qual la sortida de la crisi, malgrat que hi ha força empreses que ja tornen a tenir beneficis, no es nota.