Quan jo pensava que ja ho havíem vist tot, noto que encara anem per la meitat. Després de debatre en diferents ocasions el sexe dels àngels i la incapacitat dels polítics, ara ens volem carregar un dels pilars més importants del sistema democràtic: la justícia. Només ens faltava això. I els jutges i fiscals han d’admetre que alguns dels seus companys hi han contribuït, en aquesta desconfiança popular. No poso en dubte la professionalitat dels magistrats ni dels representants del Ministeri Fiscal, però no oblido que són persones i, conseqüentment, poden no ser objectius. Els exemples dels jutges ‘apartats’ disciplinàriament de les seves funcions per discordar o rebel·lar-se contra el poder judicial van ser un greu error. El nomenament dels magistrats del Tribunal Constitucional per part dels partits polítics també està passant factura en un moment de canvi generacional i de descontentament generalitzat. El poder judicial és, en definitiva, còmplice i corresponsable de la situació de desconfiança social que es viu. Algunes sentències són, com a mínim i per dir-ho d’una manera suau, poc entenedores als ulls de la societat. Els jutges hauran de tornar a administrar la justícia no només en nom de la corona, però també en nom dels ciutadans. Jutges i fiscals han de ‘tornar a la base’ i reflexionar sobre la seva responsabilitat social. No poden convertir-se en extraterrestres ni deixar-se enganyar per missatges polítics partidistes. Mentre els magistrats i fiscals no entenguin que només són ‘ses senyories’ en un jutjat i que al carrer són uns ciutadans més – amb dret a equivocar-se, a indignar-se i a expressar-se lliurement-, la credibilitat de la justícia estarà en qüestió. Ja ni el ministre del gremi estalvia comentaris tumultuosos contra alguns magistrats. La política no té amics i la justícia hauria de treure’s la bena dels ulls i adonar-se que, si perd la confiança dels ciutadans, la seva credibilitat trontolla. Si alguns dels jutges instructors continuen fent la feina que pertany als polítics la cosa empitjorarà a tots els nivells. Cal una reflexió profunda, seny i un estricte sentit de la responsabilitat. Cas contrari, ‘ses senyories’, ens ho estarem carregant tot. I arreglar-ho serà massa tard. Els únics que poden lluitar de veritat per la credibilitat de la justícia són els seus actors. Ho estan fent?
I per parlar de canvis i de la necessitat de reflexionar, convidaria els comandaments dels Mossos d’Esquadra a deixar de ser ‘més papistes que el Papa’. La destitució de la seva cap de premsa per una piulada en el seu compte personal de Twitter contra la sentència del cas ‘La Manada’ és una aberració i un precedent perillós. La Patrícia Plaja va veure com la seva gestió durant els atemptats de Barcelona i Cambrils va ser mereixedora de reconeixements internacionals. I ara per haver expressat una opinió personal davant una sentència qüestionable la fan fora. És ridícul. M’agradaria saber qui va ser l’il·luminat que va prendre la decisió. Si era per quedar bé davant el ministre Zoido i el poder judicial, en un moment poc simpàtic per a la imatge dels Mossos, he de dir que l’han cagat ben cagada.
