El moviment és molt important en els primers mesos de vida dels nadons

Carlota Arroyo, fisioterapeuta del CDIAP, fa una crida a estimular la motricitat dels infants

Per . Actualitzat el

En els seus primers mesos de vida, un nadó sembla que té les necessitats molt ben definides: menjar, dormir, fer les seves necessitats… i el paper dels adults és satisfer-les en la mesura que sigui possible. Però sovint ens passa per alt una necessitat que és vital per al seu desenvolupament: el moviment. I no només el que fan quan ja comencen a anar de quatre grapes o a caminar sinó aquell que fan ja des que neixen i que cal afavorir, ja que és la base del seu desenvolupament motriu i emocional.

«El moviment és important sempre, però especialment en els primers mesos i anys de vida, perquè ens permet explorar, entrar en contacte amb el nostre entorn, conèixer-lo… ens fa créixer des d’un punt de vista global». Qui explica això és Carlota Arroyo, fisioterapeuta del CDIAP, el Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç que gestiona la Xarxa Social i Sanitària de Santa Tecla, un centre de referència per a tots aquells casos en què es presenta un trastorn en el neurodesenvolupament de l’infant.

Més enllà que s’hagi detectat alguna dificultat en aquest sentit, en termes generals,  amb el moviment que és propi de cada etapa s’influeix en les àrees del neurodesenvolupament: s’afavoreix que el cos entri en contacte amb la ment, és a dir, es desenvolupa la vessant cognitiva i també la de relació amb les persones: «un nadó es relaciona amb els altres des del moment que neix. El moviment va més enllà del fet motor, també afavoreix l’autoestima, fa que cregui en ell mateix, que aprengui a comunicar-se… En definitiva, ajuda a desenvolupar allò que ens defineix com a persones i ajuda a la nostra personalitat», explica Arroyo.

Cal estimular el moviment
Afortunadament, la idea preconcebuda del nadó com un ésser que plora, dorm, fa les seves necessitats, menja… ja està superada. Ara entenem que el nadó és un ésser actiu i amb unes aptituds des del moment que neix que cal desenvolupar perquè en pugui adquirir altres. El paper de l’adult és molt important en aquest desenvolupament, per això cal tenir en compte què cal i què no cal fer per estimular-lo. «És fàcil estimular un nadó quan ja gateja, però cal fer-ho molt abans, des que té un o dos mesos, amb cançons de falda o gronxant-lo, en lloc de tenir-lo tota l’estona al bressol… Són petites accions que ens ajuden a  estimular el seu moviment natural».

També hi ha algunes actituds freqüents que caldria revisar, ja que no ajuden en aquest sentit. La fisioterapeuta aconsella limitar l’ús de les hamaques (gronxadors), els parcs infantils i els caminadors. No es tracta de demonitzar-ne l’ús sinó d’aconsellar que es facin servir en la seva justa mesura. «Tant les hamaques com els parcs limiten el moviment de  l’infant, no li permeten explorar, desplaçar-se, bellugar-se… Si el que volem és tenir-los en un lloc segur és millor deixar-los a terra sobre una manteta, amb joguines a prop…   que es puguin desplaçar i bellugar. Així, les hamaques i els parcs, cal reservar-los només per a moments molt puntuals», aconsella Arroyo. En termes de fisioteràpia, els caminadors clàssics no són gaire recomanables, sobretot si es fan servir quan els infants no tenen l’edat adequada per estar dempeus «Els nadons que ens fet servir aquests caminadors abans d’estar preparats, acostumen a posicionar malament les cametes recolzant-se sobre les puntetes dels peus», explica la fisioterapeuta.

«En general es tracta de fer el possible perquè el nadó pugui experimentar el moviment, cal  adaptar l’espai de casa al nen, no al revés».

Una etapa darrere l’altra
Davant de qualsevol dubte referent al desenvolupament motriu d’un infant el primer que cal fer és acudir al pediatre o a  la infermera. «En el cas que l’infant sigui derivat al CDIAP, sabem que pot generar una mica d’angoixa a la família, però això no vol dir que l’infant tingui un trastorn. De vegades ens arriben nadons sense una patologia diagnosticada però amb  dificultats motrius i  amb un canvi d’hàbits a casa pel que fa a pautes de moviment milloren moltíssim», assegura Arroyo. I també destaca que no cal amoïnar-se, «en termes de neurodesenvolupament, sempre diem que s’han d’anar cremant etapes, primer una i després l’altra, s’ha de respectar el ritme del nadó».

La Xarxa Santa Tecla fa divulgació amb la secció curar-se en salut a Tarragona Ràdio

Des de fa anys, l’entitat sanitària col·labora cada setmana amb la secció Curar-se en salut, inclosa dins dels Matins de Tarragona Ràdio, que s’emet en directe cada dimecres. Conduïda per Miquel González la secció aborda diferents temes relacionats amb la tasca sanitària i sociosanitària de la Xarxa de Santa Tecla de la mà de professionals que ho expliquen d’una manera entenedora. En aquesta ocasió, la fisioterapeuta del CDIAP, Carlota Arroyo, va visitar el plató exterior del programa, en la seva edició especial dins el Festivan Dixieland de Tarragona.