L’activitat física, pedra angular d’un estil de vida saludable

La Xarxa de Santa Tecla fa promoció d’hàbits de vida saludable des de tots els seus centres de primària desplegats al territori

Per . Actualitzat el

L’Organització Mundial de la Salut va establir el mes d’abril com el mes dedicat a la salut, considerada per la mateixa organització com «l’estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l’absència d’afeccions o malalties». Una de les activitats relacionades amb la promoció de la salut entre la població és l’activitat física, entesa com tot aquell conjunt d’accions que promouen una vida activa i saludable. Precisament durant el mes d’abril (concretament el dia 6) es dedica un dia a l’Activitat Física, amb la realització d’accions encaminades a promoure un estil de vida actiu. Des de l’Atenció Primària de la Xarxa de Santa Tecla cada cop més s’entén l’activitat física com un remei necessari i com una mesura de prevenció per a moltes malalties. Parlem amb Núria Rofes, infermera d’Atenció Primària del CAR de Vila-seca,  que ens parla de la necessitat de mantenir uns bons hàbits físics per mantenir-nos sans.

«La gent cada dia és més conscient de la necessitat que hi ha de fer activitat física regularment, però encara hi ha molta feina a fer, sobretot entre les persones a partir de 65 anys. I tampoc cal descuidar la infància i l’adolescència, ja que en els darrers anys s’ha notat un augment del sedentarisme en aquesta etapa», assegura.

En general, l’activitat física que  s’aconsella que ha de fer una persona adulta és de 30 o 40 minuts al dia o de 150 minuts  a la setmana. «No cal fer els 30-40 minuts seguits, es poden fraccionar en períodes de 10 a 15 minuts. Són períodes de temps acumulables, és a dir, es pot fer activitat dos o tres dies a la setmana o bé durant deu minuts cada dia… L’important és no caure en el sedentarisme», explica la infermera.

També és important remarcar que cada franja d’edat necessita més o més activitat física, així els nens i joves d’entre 5 i 17 anys haurien de fer uns 60 minuts d’activitat física al dia mentre que en el cas dels adults, depèn del seu estil de vida.

Petites accions contra el sedentarisme
Es considera que una persona és sedentària quan passa més de dues hores asseguda o estirada sense fer cap mena de moviment físic. A partir d’aquí, qualsevol tipus d’activitat, per moderada que sigui, és beneficiosa.

«A banda dels 30 minuts al dia d’activitat física s’ha d’intentar no estar massa temps sense moure’s. Així, es recomana fer pauses actives cada dues hores, tant si estem al lloc de treball com a casa. Hi ha petites accions que ens poden ajudar a mantenir-nos actius: anar a buscar el cafè una mica més lluny, imprimir aquell document dos despatxos més enllà del nostre, aparcar el cotxe lluny de la feina o, si anem en bus, baixar una o  dues parades abans de la nostra per caminar una mica… Són petits gestos que ens ajuden a mantenir hàbits saludables a la feina. I si som a casa, doncs es poden realitzar moltes activitats que ja són pròpiament activitat física com ara netejar vidres, treure la pols, pujar escales…», aconsella Núria Rofes.

L’activitat física com a teràpia
Els bons hàbits i l’activitat física estan molt lligats a la prevenció de malalties. De fet, el sedentarisme està relacionat amb 3.000 morts anuals a Catalunya i és el tercer factor de risc de mort en països desenvolupats.

L’activitat física disminueix el risc de mort prematura per malaltia cardiovascular, diabetis, ictus, càncer, hipertensió… «és aquella píndola miraculosa que no té efectes secundaris i que ens dona molt bons resultats», explica la infermera.

De fet, des de fa uns anys el sistema sanitari públic ha incorporat el concepte de l’exercici físic com a teràpia per millorar els problemes generals de salut de la població i, sobretot, com a acció preventiva per reduir el risc de contraure malalties cròniques com ara problemes cardiovasculars, la hipertensió o l’obesitat.

«Aquest és el gran repte de futur», explica la Núria Rofes, «assolir un canvi de mentalitat tant entre la població com entre els mateixos professionals de la salut per veure l’activitat física com un fàrmac necessari, un fàrmac no químic que, a més, no té efectes secundaris i és assequible per a tothom».