Imparables

Per . Actualitzat el

Tot i que de vegades m’aclapara el pessimisme, cada vegada més sovint penso que ningú no ens aturarà. Que ja ho va dir el Pep: imparables. Estem en una situació d’indefensió total davant l’ofensiva de l’estat espanyol i, amb tot i això, ens mantenim en el nostre objectiu. Mobilitzacions constants al carrer, amb les cartes als presos, amb les declaracions de col·lectius, a la final de la Copa… I dilluns passat, diada de Sant Jordi, sense govern i amb el 155 a tutti pleni, amb la Soraya campant per Barcelona i les querelles imparables, vam tornar a sortir al carrer. Com cada any, a celebrar el llibre i la rosa, però aquest, reivindicant a tothora i arreu que no abandonem. Les roses grogues al Palau de la Generalitat, les roses grogues al mural d’Òmnium, les roses grogues en mans de la gent i el groc sempre present. És trist el motiu de tant de groc, però és meravellosa la nostra fermesa.
Sembla que els llibres més venuts de no ficció van ser els que parlaven de l’1-O. I s’entén. Perquè l’1-O es van produir uns fets tan increïbles que encara ens sacsegen cada vegada que els visionem de nou, cada vegada que hi pensem. I si no fos perquè hi estem immersos de ple, pensaríem que es tracta de ficció. De fet, alguns membres del govern espanyol així ho diuen: que tot el que es veu als vídeos és un muntatge, per tant inventat, per tant ficció. Ho diuen,  no ho pensen pas, ja ho sabem que no ve d’una mentida quan n’han dit tantes.
Quan tot això s’acabi —avui estic optimista—, i s’acabarà  perquè la veritat guanyarà, als que ens agrada escriure tindrem un bon context per situar les nostres històries, històries de ficció en un context real. Crec que serà inevitable, igual com ho és pels americans que la seva literatura des de l’atemptat contra les torres bessones estigui impregnada per aquest tema. A distància ho veurem diferent, però encara que els experts recomanin posar distància per poder escriure sobre l’1-O, jo no veig malament que hi hagi qui ho ha fet ara. Les emocions s’han d’expressar quan estan vives, encara que aquestes segur que romandran vivíssimes molt de temps dins nostre. Mentrestant, ja ho sabem, imparables.