La comunitat educativa s’enfronta a una nova amenaça: les xarxes socials. Tant les direccions dels centres docents del territori com els Mossos d’Esquadra han detectat en els darrers anys un alarmant increment d’actituds delictives dels joves -sigui de manera inconscient o sigui premeditada-, a través del mal ús dels dispositius mòbils. Aquest fet posa en perill la delicada convivència en el si dels centres escolars i provoca infinitat de noves situacions de conflicte entre joves de totes les edats. Aquesta tendència és tan creixent que el mateix cos policial, a través de la seva Unitat de Relacions amb la Comunitat (ORC), incrementa cada any esforços per actuar preventivament a les comunitats educatives. A les aules ja és habitual escolar terminologies que fins fa poc anys no existien. Ciberbullying, sexting, grooming… són paraules que comencen a fer-se un lloc als entorns educatius i que tant el professorat com els pares han de conèixer bé per, entre tots, evitar que es converteixin en una xacra per a les noves generacions.
Aquesta setmana hem parlat amb el sergent Marc Aznar, cap de l’ORC de Tarragona, i amb el caporal Leandre Martínez, agent especialitzat en temes de relació amb la comunitat. Parteixen de la base que les noves tecnologies representen un gran avenç i infinitats d’oportunitats per als joves, però adverteixen dels perills que poden representar si no s’utilitzen correctament. En una conversa de poc més de 30 minuts relaten diversos casos viscuts recentment a centres educatius de Tarragona que evidencien la problemàtica derivada del mas ús dels mòbils i de les xarxes socials (facebook, instagram, etc.) entre el jovent. «A Tarragona ciutat i el seu entorn tenim una seixantena de centres docents que cobreixen des de l’educació primària fins al batxillerat, FP i educació especial. Són molts. Als centres educatius hi ha furts, robatoris, agressions, agressions sexuals, delictes contra la salut pública, però des de fa uns anys, i especialment aquest curs, la gran majoria d’incidents tenen com a comú denominador les xarxes socials», apunta l’agent Leandre Martínez. «L’ORC està pendent de totes aquestes situacions i els directors dels centres tenen el nostre telèfon directe perquè actuem amb celeritat i evitem que certes situacions es compliquin», diu el sergent Marc Aznar, que afegeix que «intentem que la nostra intervenció serveixi per solucionar el problema dins del mateix entorn educatiu, ja que els centres disposen dels professionals adients per fer-ho i la nostra participació, com a cos policial, els pot ajudar a reconduir algunes situacions. És evident que si hi una denúncia formal hem d’actuar i comunicar-ho a fiscalia, però sempre és preferible intentar solucionar els conflictes a través de la mediació entre les parts implicades».
Segons els dos agents als centres escolars del territori és cada vegada més habitual veure problemàtiques per xarxes socials a les escoles, «però també dins de col·lectius d’adults. Hem hagut de mediar en problemes en col·lectius de professionals, entre professors… per tant, no és un problema exclusiu dels menors, però és cert que en el cas dels col·legis és molt preocupant». D’acord amb el cos policial els pares dels menors tenen un paper cabdal. «Sabem que és molt còmode deixar el mòbil als fills perquè et deixin tranquil una estona, però cal estar molt atents i és convenient que l’ús de tauletes i mòbils a casa només estigui autoritzat en espais comuns. No és normal que un adolescent pugui estar hores tancat a la seva habitació xatejant amb el mòbil sense cap control parental», apunta Leandre Martínez. «Penseu que no hi ha cap xarxa social que tingui més 12 anys. Nosaltres (els adults) ens hem posat ara, però els nens han nascut amb aquestes tecnologies i sempre ens aniran per davant. Per tant els pares hem d’intentar fer un control de tu a tu basat en la confiança mútua». En aquest sentit, més enllà de posar softwares de control parentals, cal controlar en quins grups socials participa el nostre fill, quins són els continguts i quines són les imatges i vídeos que hi circulen. «Aquells pares que puguin sostenir en el temps la màxima confiança del seu fill ho estaran fent bé», indica el sergent Aznar. També cal estar atent amb els jocs online, ja que habitualment són gratuïts i d’ús individual, però al final es converteixen en eines de socialització que poden comportar problemes greus en les economies familiars. «De fet, els pares han de vigilar molt perquè poden acabar responent davant la justícia pels actes delictius dels seus fills», adverteixen.
