Persistència

Per . Actualitzat el

Diu el diccionari que persistir és mantenir-se ferm en una actitud durant un llarg temps. Després de les bones noves arribades d’Alemanya la setmana passada, i amb un títol de columna com aquest, el més fàcil és pensar que ara lloaré la persistència de l’independentisme que ens ha permès arribar on som. Però no, no. Avui tinc ganes de parlar de la persistència del govern del PP, dels jutges contra el procés i de la premsa espanyola. Tots, lluny de reflexionar, persisteixen a perseguir-nos.

Era d’esperar que una decisió com la de la justícia alemanya, de deixar lliure al nostre president legítim en no trobar-li cap crim, caigués com un gerro d’aigua freda sobre tota aquesta gent que ja tenia coll avall els trenta i tants anys de presó per Puigdemont i els deu, vint, trenta per la resta del govern, els Jordis, la cúpula dels mossos i tots aquells rebels, sediciosos, malversadors, criminals organitzats i incitadors a l’odi que són, a parer seu, la nostra gent empresonada o a punt d’empresonar.

Es veu que l’aigua freda, mentre queia, s’ha gelat en l’aire i ha paralitzat les neurones de molts dels afectats, els quals damnen contra Alemanya i la Unió Europea pel poc corporativisme i solidaritat amb els greus problemes que afecten la Unidad de España. Però encara no s’ho acaben amb aquestes lamentacions en abstracte. Sembla que la presidenta Cifuentes en el Congrés del PP a Sevilla, el passat cap de setmana, es va deslliurar de la crucifixió perquè els barons, els incendiaris, els mentiders i el diputat europeu es van estripar les vestidures i van dir alguna inconveniència, com ara, entre altres, que la ministra alemanya no era del partit de la Merkel i que el que pogués dir sobre la decisió dels jutges no significava res i se’ls en fotia. Encara rai que M. Rajoy va sortir a apagar el foc amb el seu seny habitual. Va ser abans del dinar. He sentit dir que després no estava en condicions d’apagar res.

Pensava que el jutge Llarena, després de quedar desautoritzat en les seves infames decisions, hauria reflexionat, però qui reflexiona quan se sent tan protegit com ell pel poder, pel rei i per molts altres jutges? Va quedar prou clar dilluns, quan tots ells van venir a  celebrar l’acte de lliurament de despatxos oficials a Catalunya, i ens van recordar qui mana aquí. Llarena va ser l’estrella més rutilant de l’univers de la injustícia. Que n’hi ha d’altres, eh? A vegades tinc la impressió que hi ha una cursa entre jutges a veure qui és que guanya el premi a la repressió més desmesurada a l’independentisme. Més desmesurada i més sense fonament. Mira que acusar els CDR de rebel·lió i terrorisme… Els diuen lletrats, però de vegades dubto que entenguin el significat de les paraules.

Parlem de la premsa del règim? Oh Déu meu! Que enfadat estava Jiménez Losantos! Aquest sí que sembla tenir totes les neurones cremades i ara, a més a més, també ha cremat les naus. Mira que dir que els alemanys que viuen a Espanya es poden convertir en ostatges! Mira que dir que podrien començar a esclatar les cerveseries de Baviera! Això no és incitació a l’odi o bé tinc mal entès el concepte? No sé si la resta de diaris espanyolistes n’han dit de més grosses encara. Els costarà superar l’enginy del Federico.