Caminar, caminar, caminar

Per . Actualitzat el

La setmana passada i per 9è any consecutiu Catalunya es va sumar a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per celebrar el Dia Mundial de l’Activitat Física (DMAF) amb l’objectiu de sensibilitzar la població sobre l’epidèmia del sedentarisme i promoure l’activitat física com un element essencial per a la salut i el benestar de les persones. Aquesta setmana es dedica a la promoció de l’activitat física amb l’objectiu d’incrementar-la entre la població. Sabem que la seva realització, d’una manera habitual, és un dels hàbits que els metges aconsellem per millorar l’estat global de salut. Una bona pràctica podria ser intentar caminar cada dia entre 5 i 10 Km o, el que seria el mateix, entre 1 i 2 hores. Aquestes xifres són de mitjana i, per tant, cadascú ha de trobar la fórmula que més li convingui.  És molt important assolir  un bon ritme  per sotmetre el cos a un esforç constant i, per descomptat, és imprescindible disposar d’un calçat còmode i adequat  al terreny.
Caminar és una de les maneres més senzilles de fer activitat física. Podem practicar-la per diferents espais, de vegades pot ser un bonic passeig per la ciutat, per la costa o pels voltants. És una activitat gratuïta on cadascú pot adequar els horaris a la seva disponibilitat i, a més a més, és important saber que fer-ho de manera habitual comporta una sèrie de beneficis, tant per a la salut física com per a la salut mental. Caminar és un bon fàrmac natural per tranquil·litzar la ment, ens dona pau interior i ens permet reflexionar i estar amb nosaltres mateixos (una pràctica molt difícil de portar a terme en la vida actual on tenim un estímul darrere d’un altre).
Uns bons moments per sortir a caminar podrien ser a primera hora del matí o bé al capvespre, amb la posta de sol. Hi podem anar sols o acompanyats, en funció del que necessitem en cada moment.
És molt habitual veure petits grups de 2 a 6 persones, especialment amics amb els quals, a part de caminar, comparteixes moltes vivències del dia a dia. També, de tant en tant, es formen grups més amplis que, tot i que resulten més divertits, també són més difícils de gestionar; per això potser les caminades són menys profitoses pel que fa a exercici físic però molt enriquidores perquè ajuden a fomentar els sentiments de pertinença.
A mi, personalment, m’agrada caminar per poder gaudir del paisatge i dels canvis que s’hi produeixen en funció de les estacions de l’any en què ens trobem. Sento que, a l’estar en contacte amb la natura, es  desperten tots els sentits. Cada estació de l’any ens pot regalar temporada les seves olors característiques: olor de mullat,  de cereals,  de plantes aromàtiques (farigola, romaní, etc.). Gaudeixo contemplant els colors dels arbres i dels cereals i el cel, canviant per moments, que ens regala multitud d’imatges per retenir i/o fotografiar.
Tinc fixats a la memòria els dos últims paisatges de les últimes caminades que vaig fer la setmana passada: el primer des de la muntanya de Sant Antoni a Altafulla,  a l’hora de la posta del sol, veient la serra del Montsià amb Llaberia i la Mola a Ponent, la serra de l’Argentera i la serra de la Mussara.
El segon, divisant la costa des de la urbanització de Boscos on podia delectar-me veient la Móra, Tamarit, Garraf i, al fons, el mar tenyit de milers de blaus.
Podria allargar-me infinitament amb les virtuts i els plaers de caminar, de les relacions humanes que s’hi estableixen, d’amistat, d’amor, de comprensió, de tolerància i de l’enriquiment personal que em representa caminar estones amb un mateix.
Voldria animar-vos a provar-ho, agafeu qualsevol ruta a prop de casa vostra, us agradarà i fareu un bé al vostre cos i especialment a la vostra ànima.