El problema de les pensions porta de corcoll l’executiu de Mariano Rajoy. I no només per la inseguretat del model a mitjà termini –a causa de la reconeguda dilapidació de la guardiola de la seguretat social– sinó també per la contínua pèrdua de poder adquisitiu que ha patit un col·lectiu que, a tot l’estat espanyol, representa uns 9 milions de votants. Després de les multitudinàries manifestacions de mitjan mes de març i de saber que el Tribunal d’Estrasburg dels Drets Humans està analitzant la política retributiva de les pensions aplicada pel PP des de l’any 2013, el govern d’Espanya ha elaborat uns pressupostos provisionals per al 2018 que preveuen un increment per sobre del 0,25% anunciat per a gairebé la meitat dels pensionistes d’Espanya. Aquest fet, però, no serà un consol per als més de 166.000 pensionistes (orfandat, incapacitat, viduïtat, jubilació…) que hi ha a la demarcació. I és que, si ho comparem amb el conjunt de l’Estat, el pensionista tarragoní cobra per sota de la mitjana i, a més a més, amb molta diferència respecte a províncies com Madrid, Valladolid, Guadalajara o Barcelona, per posar alguns exemples.
La gran majoria de pensionistes que hi ha a la demarcació són persones retirades del mercat laboral. De les 166.283 persones que van cobrar prestació el passat 1 de març, 105.589 ho van fer en concepte de jubilació. La resta van cobrar pensions en concepte d’incapacitat permanent (15.876 persones), viduïtat (39.371), orfandat (5.266) i favors familiars (181). La pensió mitjana a la demarcació, si agrupem tots aquests col·lectius, és de 906,56 euros mensuals. Aquesta xifra se situa, doncs, per sota dels 933,57 euros de la mitjana espanyola i per sota dels 1.003€ de mitjana que hi ha a Barcelona, els 1.021 de Saragossa, els 1.101€ que es cobren a Madrid o els 1.159€ que es paguen en el conjunt del País Basc.
Però el total de l’import que l’Estat destina a les pensions tarragonines està adreçat a pagar jubilacions. Segons dades del Ministeri de Treball i de la Seguretat Social, la pensió de jubilació mitjana a la demarcació de Tarragona es fixa en 1.031,64 euros. En aquest cas les diferències amb la mitjana estatal són encara més importants. A Espanya, la pensió mitjana per jubilació és de 1.079,16 euros. Això vol dir que el jubilat tarragoní cobra de mitjana uns 570 euros menys a l’any que el global dels pensionistes a Espanya. La diferència és més gran si la comparem amb les províncies que ocupen el top del rànquing de prestacions per jubilació. El finançament propi del País Basc es tradueix en pensions per sobre dels 1.300 euros mensuals a Àlaba (1.348€) i Biscaia (1.363€). Al País Basc hi ha 352.000 jubilats i jubilades que cobren una pensió mitjana de 1.333€ mensuals. Navarra també té pensions mitjanes altes (1.223 euros).
A Saragossa la mitjana és de 1.172 euros al mes, superant també la mitjana tarragonina. El mateix passa amb Ceuta (1.164€) i Melilla (1.124€). A Andalusia, l’única província amb la jubilació mitjana més alta que Tarragona és Cadis (1.114 euros mensuals). Pel que fa a Castella i Lleó, hi ha quatre demarcacions que milloren les pensions de Tarragona: són Burgos, Lleó, Palència i Valladolid, on la mitjana és de 1.218,28 euros mensuals.
Entre les províncies que es mouen en paràmetres molt similars als de Tarragona hi ha València (1.038€), Osca (1.022€), Sevilla (1.022€) i Ciudad Real (1.021€).
També per sota de BCN
Pel que fa a les pensions per jubilació a Catalunya, la demarcació de Tarragona es troba també per sota de la mitjana autonòmica. La pensió per jubilació a Catalunya el passat mes de març estava fixada en 1.097,71€, uns 66 euros per sobre del que es cobra a casa nostra. A Barcelona la mitjana de la pensió per jubilació està situada entre les altes de l’Estat (1.133€), tot i que lluny de les que es cobren a Madrid o al País Basc. A Lleida (932,41€) i a Girona (970,69 euros) es cobra fins i tot menys que a Tarragona. Aquestes dues províncies catalanes tenen pensions per sota de Sòria, Segòvia o A Corunya, entre altres.