Gent gran amb veu i vot

Les residències de gent gran evolucionen cap a espais on l’usuari decideix a què vol dedicar el seu temps

Per . Actualitzat el

Les residències de gent gran ja no són només un lloc on passar la darrera etapa de la vida amb dignitat. Els centres geriàtrics han evolucionat cap a un model en què tot funciona com una extensió de la pròpia llar, tot facilitant que els residents puguin decidir sobre el seu dia a dia, les seves activitats, el seu temps d’oci i la manera de relacionar-se amb la resta de residents i amb l’entorn familiar. A la Xarxa de Santa Tecla, entitat que gestiona les residències de Santa Tecla Llevant i Santa Tecla Ponent, a Tarragona, es treballa molt en aquesta línia per tal que els seus usuaris gaudeixin al màxim de la vida. Amb aquest objectiu, per exemple, s’han instaurat reunions mensuals amb els residents, anomenades vermut-tertúlies, on poden expressar les seves opinions i destacar aquelles coses que cal anar millorant per tal que el centre i el seu equip de professionals s’adaptin a les necessitats de tothom.

«El futur de les residències depèn d’una atenció cada vegada més personalitzada. Hi ha persones que volen estar en grup i en contacte amb la resta de residents durant tot el dia, mentre que n’hi ha d’altres que prefereixen tenir estones d’intimitat per a ells sols. Uns volen fer activitats a l’aire lliure i altres prefereixen  quedar-se per fer classes d’informàtica», apunta la responsable de l’Àrea de Gent Gran de la Xarxa de Santa Tecla i directora de Santa Tecla Ponent, Meritxell Garcia. «Cada resident és una persona amb poder de decisió, que mereix viure aquesta etapa a la seva manera. I nosaltres, els professionals del centre, hem de treballar per fer que això sigui possible a tots els nivells. Anar a la residència, a efectes pràctics, no ha de significar res més que fer un canvi de pis i guanyar comoditat. L’usuari ha de poder continuar amb les seves aficions i, amb l’entorn que ofereix la residència, rebre el suport necessari per gaudir del dia a dia».

La tendència a les residències de gent gran de la Xarxa de Santa Tecla és «treballar amb grups cada vegada més reduïts» per tal d’adaptar el centre a les necessitats de cada usuari. Fa temps es va instaurar una trobada mensual amb grups de residents per copsar les seves opinions i aplicar millores constants al funcionament del centre. «És ideal tenir un punt de trobada on els residents puguin expressar-se d’una manera distesa. Tothom té la seva veu i la veritat és que fan aportacions molt interessants. Els vermut-tertúlia han servit per anar canviant la programació de l’animació més orientada a l’atenció centrada en la persona. Ara tenim activitats d’informàtica, de cuina, sortides al cinema, al mercat de Tarragona… activitats més personalitzades i en petits grups».

«Això és casa d’ells. I, per tant, són ells els que ens han dir com volen que intervinguem nosaltres en el dia a dia», apunta Txell Garcia. Amb aquesta idea els vermut-tertúlies s’han consituït com una eina de comunicació i participativa cabdal en el funcionament del dia a dia a les residències de Santa Tecla Ponent i Santa Tecla Llevant. «Encara tenim molt de camí per recórrer. Aquesta és només una part de tota una sèrie d’accions que en els pròxims anys han de portar les residències cap a un canvi de model basat en l’atenció personalitzada. Històricament la nostra societat ve de la cultura de la beneficiència, on qualsevol servei que es rebia ja estava bé. Però això ara no ha de ser així. Hem d’aplicar eines que apoderin els residents perquè decideixin com volen que sigui el lloc on viuen».

TREBALL CONJUNT AMB LES FAMÍLIES
Dintre d’aquest model d’atenció centrada en la persona que s’aplica a les dues residències de la Xarxa de Santa Tecla també tenen un paper important les famílies. Tal com es fa amb els residents, als dos centres es realitzen també mensualment cafès-tertúlies amb familiars per tal de donar resposta a les seves inquietuds i per aportar informació relativa a allò que passa al centre. En aquestes trobades s’aborden temàtiques cabdals en el món geriàtric com són el sentiment de culpa quan s’ingressa un familiar a la residència, els efectes de les demències i l’Alzheimer, la dependència… i també s’intenta donar resposta a les preguntes de tothom.

«Quan es treballa conjuntament amb les famílies està demostrat que la qualitat de vida del resident millora», apunta Txell Garcia. «Les famílies cada vegada estan més implicades amb la vida i l’evolució dels residents. Els familiars entenen que, tot i que ara ja no hi són les 24 hores del dia, continuen tenint un paper important perquè cobreixen una espai que la residència, com a organització, no pot cobrir. Les trobades són un canal de comunicació conjunt perquè l’equip de psicòlegs del centre pugui reflexionar juntament amb les famílies sobre tot allò que els passa als residents, tant en les experiències positives com en aquelles coses pròpies de l’envelliment (com ara el deteriorament físic i psicològic), que no sempre són fàcils d’entendre».

Vermut i cafès amb usuaris i familiars, cabdals en la bona marxa de Santa Tecla Llevant i Santa Tecla Ponent

La comunicació amb els usuaris i els familiars és clau en el funcionament a les residències de la Xarxa de Santa Tecla, sobretot quan en els objectius principals està avançar en el model d’atenció centrada en la persona. Liderat per la Maria Montserrat, psicòloga i directora dels Centres de Dia de la Xarxa de Santa Tecla (a Constantí i la Pobla de Mafument), tant a Santa Tecla Ponent com a Santa Tecla Llevant es van instaurar fa temps trobades mensuals amb els usuaris i els familiars. Les reunions amb els residents es diuen vermut-tertúlies, «ja que els residents van demanar que fos una trobada a l’hora del vermut», mentre que la trobada amb els familiars sí que es fa per la tarda en horari de prendre cafè. Aquestes reunions, conduïdes per l’equip de psicòlogues, constitueixen una eina cabdal per anar introduint millores en la vida dels usuaris dels centres i també fer per-los partíceps en la presa de decisions, especialment pel que fa als residents. Quant a les trobades amb les famílies, aquestes responen més a les necessitats d’informació que regularment es tenen des de l’entorn dels residents, ja sigui per comprende millor els canvis experimentats pel familiar (tant a nivell físic com psicològic) o per conèixer de primerà mà què es pot fer davant les demències, el sentiment de culpa per haver ingressat un familiar o per continuar mantenint el rol familiar malgrat no conviure-hi de la mateixa manera.