El diumenge no dona per a tant

Per . Actualitzat el

Per a nosaltres, els cristians, el diumenge és “El dia del Senyor” (Dies domenica, en llatí), i el celebrem bàsicament en la missa dominical. Però també per a nosaltres i per a la immensa majoria dels nostres conciutadans, el diumenge és moltes més coses: és el dia per a fer esport, per a dormir una mica més, per a anar a arrencar l’herba de la parcel·la, per a anar a visitar els avis, o els tiets de no sé on, o potser algun malalt, o per a fer la calçotada, posem per cas, o per a anar al futbol. I, naturalment, tantes coses no hi caben el diumenge… Torno al començament. Tot i que la considero molt important, moltíssim, la missa dominical no és el més important del diumenge, o no ho és quan es tracta de complir simplement el “precepte dominical”, quan es tracta d’una missa potser a corre-cuita i molt poc participada, sense que signifiqui realment una trobada, viagra pas cher com cal, dels germans en la fe i una posada en comú de tot el que ens neguiteja o ens preocupa. Tinc la sensació, a vegades, que no hem traspassat el llindar de l’Antic Testament, i no hem entès allò que, “si creus que tens un assumpte pendent amb un germà, deixa l’ofrena a banda, i ves primer a trobar-te amb el teu germà”; no hem acabat d’entendre que l’encontre amb el Senyor ressuscitat passa per l’encontre amb el germà. I és per això, i per molts altres motius, que considero assenyada la proposta pastoral d’una missa al mes, el primer diumenge de cada mes, posem per cas, on la trobada dominical donés més de si. El cert és que el diumenge no dóna per a tant, i crec que, per damunt de tot, en el nostre temps, el diumenge ha de permetre el lleure i sobretot la “vida de família”, especialment quan la dinàmica dels fets provoca una dispersió del nucli familiar. Estic convençut que, en el nostre temps, ens cal recuperar el “valor família”, encara que es tracti de tornar i tornar a inventar els models de família que calguin. En qualsevol cas, ens caldrà triar, i voldria que els meus lectors i les meves lectores creients no oblidessin la dada evangèlica: “No és l’home (o la dona) el que està fet per al diumenge (a l’Evangeli es diu dissabte, i no diumenge), sinó el diumenge per a l’home i per a la dona”.