Diversos mitjans estatals i partits polítics s’han fet ressò de les presumptes conseqüències que el procés independentista està tenint en l’economia catalana. Més enllà dels canvis de seu social de grans corporacions aliniades amb els partits del 155, la creació i destrucció d’empreses pot ser un bon reflex de la qualitat de l’economia d’un territori. Segons dades fetes públiques per l’Instituto Nacional de Estadística, a la província de Tarragona, aquest gener s’han constituït més empreses que el gener de 2017 (131 empreses noves enguany per 105 a principis de l’any passat); se n’han dissolt menys (62 per 74); i més empreses han fet ampliació de capital (52 per 47).
El teixit empresarial del territori continua la lenta recuperació que va iniciar el 2014 quan, després de 6 anys desagnant-se, el nombre de societats mercantils va deixar de minvar. Cal tenir present que el 2008 el territori gaudia de gairebé 59.000 empreses i que el 2014 va registrar el mínim postcrisi, amb poc més de 50.000. A principis de 2017, el múscul empresarial de les comarques tarragonines ja havia arribat a les 52.500 (nivells similars als del 2006) i si extrapolem les dades mensuals provisionals de l’INE, podem aventurar que a 1 de gener de 2018, la demarcació haurà superat amb escreix les 53.000 empreses.
Però tornem a l’escenari apocalíptic que vinculava la celebració d’un referèndum d’autodeterminació a la pèrdua d’empreses. Si bé és cert que l’estadística publicada per l’INE obvia els canvis de seu social de les empreses, podem fixar-nos en la dissolució i creació d’empreses que va haver-hi durant els mesos previs i posteriors a l’1-O per saber si existia confiança empresarial o incertesa.
Crida l’atenció que, durant aquest darrer semestre del 2017, s’han dissolt 157 empreses al territori, un nombre inferior a les que van tancar els darrers semestres de 2016, 2015 i 2014 (161, 195 i 205, respectivament). Pel que fa a la creació de noves societats mercantils, la dada no és tan positiva però es manté dins dels límits raonables. Amb 556 empreses constituïdes, l’últim semestre del 2017, no millora les xifres del 2016 però sí les del 2015. Per mesos, van ser justament el setembre i el novembre els que van registrar un increment més notable de noves empreses, superant les 100 cadascuna.
Així doncs, mentre premsa i polítics alertaven dels perills de les urnes en el teixit empresarial català, la província sumava 400 empreses més en 6 mesos (556 constituïdes, menys 157 dissoltes).
A CATALUNYA
Arreu del país es repeteix un patró similar: el 2017 és l’exercici en el qual es dissolen menys empreses. Si comparem tot l’any, les societats mercantils dissoltes durant el 2017 van sumar poc més de 1.700. En canvi, el 2016 se’n van dissoldre més de 2.000; el 2015, gairebé 2.300; i el 2014, més de 2.400.
Pel que fa a la constitució d’empreses, el Principat perd pistonada en relació als dos anys anteriors, però registra millors xifres que el 2014. Així, el 2017 es van constituir unes 18.500 empreses, mentre que el 2016 i el 2015 se’n van crear 19.500 i 18.900, respectivament i 2014, 17.664.
«Les empreses accepten el risc, però no la incertesa»
Joaquim Margalef
Grup de Recerca d’Indústria i Territori de la URV
Joaquim Margalef, del Grup de Recerca d’Indústria i Territori de la URV, considera que aquestes dades publicades per l’INE no són representatives a l’hora de valorar l’efecte que té la inestabilitat política sobre les empreses del territori. «No és representatiu dir que les societats es constitueixen com abans. El que sí que és representatiu és que hi hagi una sèrie d’empreses consolidades que no es plantegin deixar els seus centres de producció, però que es plantegin tenir el seu domicili fiscal fora. Això fa que les decisions ja no es prenguin des de l’òptica d’aquí», afirma Margalef.
«Que continuï funcionant no significa que hi hagi previsions d’inversió a mitjà o llarg termini», comenta fent referència als canvis de seu que s’han dut a terme en els mesos pròxims al referèndum de l’1-O. Aquest hàndicap que, segons Margalef, patirà a mitjà o llarg termini Catalunya és, per a l’investigador del GRITGRIT, el mateix que passa a la província de Tarragona. «Les grans societats que funcionen a Tarragona tenen normalment el domicili fiscal fora i això fa que la presa de decisions també es faci des de fora», afirma.
En l’àmbit territorial, Margalef considera preocupant que «es confirma que el pes de Tarragona sobre Catalunya, en nombre de societats constituïdes, el pes del capital i el nombre de societats que augmenten capital, està molt per davall del que significa el seu PIB (Producte Interior Brut). En canvi, el nombre de societats dissoltes, en proporció, és molt superior a Tarragona que a la resta de Catalunya». Això fa que «el múscul de les societats (entès com el nombre i el capital que tenen) sigui més feble a Tarragona que a la resta de Catalunya», afirma Margalef.
Finalment, i amb la mirada posada a la inestabilitat política existent, Margalef recorda que «les empreses accepten el risc però no accepten la incertesa», un fet que, segons el professor de la URV, no veurem de forma immediata però que «afecta decisions a mitjà i llarg termini».