Si no penses com l’estat…

Per . Actualitzat el

Vivim en un estat espanyol que es vanta de ser modern, però que sota el pretext de la unitat de la pàtria, aprofita, sense manies, qualsevol dissidència ideològica per aplicar la censura. Censura, sí, en majúscules.

Una expressió pública que no combregui amb els postulats ideològics de l’estat ha de ser, per definició, silenciada, amenaçada, retirada o encausada per un jutge. Aquesta és la seva definició de modernitat. Ens hauríem de preguntar: és modern retirar una exposició d’un espai com ARCO, on la innovació, la creativitat i la provocació són elements essencials associats a l’art? És modern i il·lustrat que un jutge ordeni retirar del mercat el llibre Fariña, un dels millors treballs periodístics sobre el narcotràfic a Galícia, a petició d’un alcalde del PP? És modern condemnar rapers per escriure cançons que posen en qüestió el funcionament del sistema de l’estat? No es pot qüestionar l’estat? Encara que aquest ho faci malament?

Perquè no acceptar la crítica pot ser molt modern per a l’estat, però resulta molt poc democràtic. O no? La llibertat d’expressió és el dret de tot individu a expressar idees i opinions lliurement i, per tant, sense censura. Els exemples citats són llibertat d’expressió? No? Aleshores són censura. Moderna, però censura. Pur sil·logisme.

És modern portar als jutjats professors catalans per debatre sobre la relació Catalunya-Espanya a les aules? Perquè als EUA, 500 instituts de secundària ho han fet i no ha passat res. Al contrari, han expressat lliurement el seu posicionament, a favor i en contra, del procés d’independència català. Això és llibertat d’expressió! Llibertat, en  majúscules. Igual és que els EUA no són tan moderns com l’aparell de l’estat espanyol.

Deu ser molt modern controlar una televisió, TVE, que ha estat expulsada del Comitè d’Informatius de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), per manipulació  manifesta de la informació, és a dir, censura. Això sí, s’ha de tancar TV3 perquè no actua com TVE i, és clar, dona veu a altres posicionaments que poden posar en qüestió el monodiscurs de l’estat. I és que TV3 té el mal hàbit d’oferir temps de pantalla als malvats independentistes que, per cert, mai no surten a TVE, una televisió moderna on debaten constantment sobre la independència de Catalunya sense cap veu independentista. Coses de la modernitat.

Igual que deu ser modern portar al jutjat un pallasso professional per expressar, amb un nas vermell de pallasso, sense parlar, sense insultar, sense executar cap gest, la seva protesta per una acció que considera injusta. Per cert, igual que ja va fer l’any 1993 als Balcans per protestar per la guerra. No és modern!

El que sembla propi d’un estat modern és atemorir la societat amb aquestes actituds. Perquè no expressin el que pensen amb llibertat i sense coaccions, sense sentir-se investigats als seus comptes a les xarxes socials, ni als diaris, ni als llibres, ni en expressions artístiques, ni enlloc. I si la gent calla, els errors de l’estat queden impunes. I així, mentre s’afanyen a assenyalar i posar el focus informatiu en els ciutadans que protesten amb un llaç groc a la solapa, oblidem la fallida de les pensions, la corrupció sistèmica, l’atur juvenil, la llei de la dependència, i fins i tot la tèrbola història de l’imam de Ripoll, autor intel·lectual dels atemptats de Barcelona, i segons sembla, confident a sou del CNI, i…

En aquest estat modern sembla que l’important és que els independentistes continuïn sent els diables heretges que devoren nens pels carrers, mentre els grans partits espanyols es barallen per veure qui els castiga amb més acarnissament. És la manera de garantir la sacrosanta unitat d’Espanya. A costa de la llibertat d’expressió… Per tant, si no penses com l’estat, millor no pensar?