El passat diumenge el Diari de Tarragona obria la seva edició amb un monogràfic de les aliances i els reptes del territori. Des de fa unes setmanes, des que el ministre de les inversions promeses va anunciar un baixador de l’AVE a l’aeroport de Girona, les alarmes del territori al sud del riu Gaià van saltar.
El Camp de Tarragona ha reaccionat i això és una bona notícia, sembla que els actors territorials s’han adonat que si van junts, ho demostren i es posen a liderar el territori, sobretot a l’hora de reclamar les inversions que fa molt temps que s’escapen, segurament alguna cosa millorarà (l’interminable Corredor Mediterrani, l’A-27, la mal localitzada Estació TAV del Camp de Tarragona, el servei de Regionals de Renfe, la N-340 i l’A-7 inacabada).
Sempre s’ha dit que el potencial del Camp de Tarragona és enorme, i ho és, però no per dir-ho es materialitza. En l’àmbit industrial és un dels centres més importants del país, i també turísticament és un dels pols d’atracció més importants del sud d’Europa, amb un lideratge indiscutible.
El Camp de Tarragona, i més concretament, el triangle Tarragona, Reus i Cambrils, amb Salou i Vila-seca incloses, és la segona gran àrea urbana de Catalunya. Ara bé, l’assignatura pendent són les infraestructures i, en conseqüència, la mobilitat que es deriva d’aquesta comunitat urbana i la seva interacció amb la resta del territori (el Tren-Tram pot ser una gran eina de cohesió en aquest sentit).
El Camp de Tarragona té dos reptes: un d’intern, com hem vist, dins dels límits de la seva vegueria, i un altre, no menys important, que consisteix a teixir aliances amb altres vegueries (Terres de l’Ebre, Terres de Ponent i Penedès), amb especial atenció a la vegueria del Penedès.
El Camp de Tarragona i el Penedès són dues de les vegueries de Catalunya més dinàmiques dels darrers decennis, i són dues vegueries estratègiques per al futur del país. Les dues representen gairebé un milió d’habitants.
El Penedès sempre ha tingut un peu i mig a l’entorn de Barcelona, però mai ha oblidat els llaços històrics i les dinàmiques territorials que el lliguen al Camp de Tarragona, i el Baix Penedès n’és un bon exemple, però també les voluntats d’una major i millor connectivitat de les grans ciutats penedesenques amb el Camp de Tarragona.
Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès fa anys que demanen que el servei de tren de rodalies del Camp de Tarragona connecti aquestes ciutats amb el Camp. Al mateix temps, el Penedès reclama una millor connexió per carretera, la N-340 cada any que passa dona més sentit a la Via Augusta, i caldria obrir l’AP-7 i la C-32 entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú amb el Camp.
La Universitat Rovira i Virgili té un Campus al Baix Penedès i estudis universitaris relacionats amb seu a Vilafranca del Penedès, una via estratègica que cal explotar i potenciar, ja que el coneixement sempre dinamitza el territori.
També cal posar en valor la complementarietat logística entre el Port de Tarragona i alguns dels polígons industrials del Penedès. Concretament, la capitalitat logística de la Bisbal del Penedès, que estratègicament se situa a l’eix logístic del Camp de Tarragona (AP-2), el Camp de Valls i també el Corredor Mediterrani que la connecta amb el Port de Tarragona.
Mobilitat, coneixement, turisme i logística són exemples de les aliances que es podrien i que s’haurien de definir entre el Camp de Tarragona i el Penedès, les dues vegueries en sortirien guanyant, ja que s’enfortirien entre elles i ajudarien a articular més i millor el conjunt del país.
