El 2017, el millor any des de la crisi al Port de Tarragona

La infraestructura tarragonina supera els 34 milions de tones de mercaderies mogudes i presenta un comportament econòmic millor que el Port de Barcelona

Per . Actualitzat el

L’any 2017 va ser molt positiu per al Port de Tarragona, que va superar el llindar dels 34 milions de tones de mercaderies mogudes per primera vegada des de l’esclat de la crisi ara fa 10 anys. De fet, només l’any 2003, en plena expansió del sector de la construcció a l’Estat espanyol, el Port de Tarragona havia aconseguit superar aquesta xifra, arribant fins als 37 milions de tones mogudes. L’any passat es va tancar amb un 7,8% de creixement en tràfics i gairebé un 10% en el volum net de la xifra de negoci a l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT).

Precisament aquests bons resultats econòmics, amb uns ingressos nets de 57,4 milions d’euros, és una de les fites que més valor té per al president de l’APT, Josep Andreu, que es congratula d’haver assolit uns índexs de creixements percentuals fins i tot millors que els del principal port de l’Estat, el Port de Barcelona. «Pel que fa al volum de tràfics, al Port de Barcelona han fet una feina extraordinària amb un creixement superior al 26%, però pel que fa a resultats econòmics, m’han de permetre la llicència de dir que el Port de Tarragona ha tingut un millor comportament», deia Josep Andreu a preguntes dels periodistes durant la presentació dels resultats del tancament de 2017. Més enllà dels 57,4 MEUR d’ingressos nets (+9,75% en relació a 2016), el Port de Tarragona presenta bons números a l’EBITDA, amb 32,6 MEUR (+14,79%) i en cash flow, amb 31,5 MEUR (+20,69%), diners que «permetran fer front a inversions futures al port sense necessitat de finançament extern», destaca Andreu.

El secret d’aquesta bona marxa del Port de Tarragona, segons el president, passa per l’estratègia de diversificació impulsada pel seu equip des de fa gairebé una dècada. Als tràfics tradicionals, on els productes derivats del cru (+12,5%), els petrolífers (+6,2%) i els químics (+4,2%) tenen el lideratge, cal afegir el bon comportament d’altres mercaderies relativament noves al Port de Tarragona com ara paper i pasta de paper (585.033 t), amb un increment del 42,6%; els automòbils (200.209 unitats), que augmenten en un 30,7%, i els animals vius, que també experimenten un increment important si comptem per caps de bestiar (344.438), un 28%, que encara és superior si comptem per tones (61.925 t), un 68,2%. Pel que fa al transport de vehicles, atès a l’aposta estratègica de Volkswagen al Port de Tarragona, d’aquí a poc es podria arribar als 250.000 vehicles anuals.

També ha pujat espectacularment el tràfic de sal comuna (+136%) i fins i tot el carbó (+8,3%) després de diversos anys de baixada, «ja que no és una mercaderia de futur atès les polítiques energètiques que s’estan implantant arreu del món», apunta Andreu. De fet, només es registren decreixements en el sector dels agroalimentaris (-4,4%), en el qual el Port de Tarragona és líder a la Mediterrània, i al tràfic de contenidors (-28,9%), on l’operador de la terminal, DP World, no acaba d’encertar l’estratègia per fer créixer el volum de negoci.
Un altre dels punts forts de l’any 2017 ha estat el salt quantitatiu i qualitatiu dels creuers.  Amb 37 escales i més de 51.000 creueristes, l’increment registrat durant el 2017 va ser del 68,2% i el 282,3%, respectivament. Segons Andreu, les perspectives per aquest 2018 de la mà de Costa Cruceros són bones i es preveu arribar als 80.000 passatgers anuals.

PORT ESPORTIU  I ANTIC EDIFICI DE L’APT

El president de l’Autoritat Portuària va aprofitar la roda de premsa per repassar l’actualitat de diversos projectes de la ciutat de Tarragona en què el Port té un paper cabdal. Un d’ells és el futur ús de l’antic edifici de l’Autoritat Portuària de Tarragona. Després d’intents fallits per convertir-lo en oficines davant la manca d’interès d’operadors privats, s’ha optat finalment per una fórmula mixta entre ús públic i privat. El Port de Tarragona es quedarà la planta baixa i les superiors per a usos propis futurs, mentre que les dues plantes intermèdies quedaran a disposició d’operadors privats.
Una altra de les instal·lacions de les quals es va parlar en roda de premsa és el Port Esportiu de Tarragona, ubicat en terrenys portuaris i la concessió del qual està en mans de la propietat del Club Nàutic de Tarragona. L’estat d’abandonament dels locals del Port Esportiu no agrada gens el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Andreu, que va recordar que la concessió finalitza l’any 2023 i que llavors s’obrirà nou concurs entre operadors interessats a invertir i dinamitzar la deteriorada zona. «Voleu dir que la ciutat de Tarragona no pot tenir el Port Esportiu més important del territori?», es va preguntar Andreu davant dels periodistes, tot recordant a l’actual propietat que si vol allargar la concessió més enllà del 2023, haurà de presentar un projecte de dinamització integral al Port Esportiu i al Nàutic per valor de 2,6 milions d’euros. «Em consta que la concessionària actual està treballant i si presenten un projecte que inclogui una millora de tota la zona, inclosos els locals i els amarradors, des de l’Autoritat Portuària es farà tot el possible per col·laborar-hi», va concloure el president del Port de Tarragona.

Qüestionat sobre la seva continuïtat al capdavant de l’Autoritat Portuària un cop es constitueixi el nou govern de la Generalitat, Andreu va recordar que «la cadira de president del Port de Tarragona, igual que el de Barcelona, està en mans de qui sigui el nou conseller de Territori del govern de Catalunya. Si consideren que no he de continuar no tindré cap problema», diu Andreu, que malgrat tot confia poder continuar al capdavant de la infraestructura tarragonina per tal de culminar els diversos projectes encetats sota el seu mandat, com ara la consolidació de Tarragona com  a destinació de creuers o la construcció de la Zona d’Activitats Logístiques, «un projecte que estava en un calaix i que nosaltres hem tornat a activar».