És indignant veure com les administracions de Catalunya i de l’Estat es passen la pilota de l’N-340. És indignant veure com els nostres municipis han acceptat durant dècades la precària situació viària del territori. És indignant que els interessos i les prioritats de les administracions públiques, les concessionàries d’autopistes i els professionals del transport s’avantposin a la seguretat i a la vida de les persones. I és indignat veure com gairebé cada setmana algú mor a la carretera més nefasta de l’Estat sense que ningú hi posi una solució.
És cert que tothom està exposat a perdre la vida a la carretera. És un risc que tots assumim quan viatgem cada dia per anar a la feina, per portar els nens a l’escola, a casa dels familiars, per anar de vacances… Un accident desafortunat el pot tenir tothom. Les fatalitats, tot i que injustes, formen part de la vida.
El que és intolerable és que, essent conscients que a casa nostra les coses s’estan fent bé, ningú no s’hagi trencat la cara per l’N-340. Com si les vides humanes dels tarragonins i les tarragonines no tinguessin valor.