Josep Poblet, deu anys al capdavant de la Diputació de Tarragona

L’ens obre la porta a avançar els diners que manquen per acabar el Palau d’Esports de l’Anella Mediterrània

Per . Actualitzat el

El Mas de Barberans, petita població del Montsià amb menys de 600 habitants, és l’únic municipi de la demarcació que el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, no ha visitat oficialment en els més de 10 anys que fa que és al capdavant de l’ens supramunicipal. La resta de pobles tarragonins, 180, han rebut en algun moment el veterà polític. Aquesta dada, anecdòtica però rellevant, evidencia fins a quin punt Josep Poblet ha estat en primera línia de la institució en aquesta darrera dècada.

Poblet va accedir a la presidència de la Diputació de Tarragona l’estiu de 2007, tot just abans de l’inici de l’espatarrant crisi econòmica que ha castigat les administracions públiques, especialment els ajuntaments, durant força anys. I sense dubte aquest escenari de baixada continuada de recursos i de creixents necessitats als municipis menys dinàmics ha marcat l’acció de govern de Poblet al capdavant de la Diputació, organisme estatal que té com a principal missió estar al servei de la dinamització del món local. Malgrat les retallades econòmiques, però, la Diputació ha estat i continua sent l’administració pública més sanejada de la província, fet que ha estat de gran ajuda per a molts consistoris en aquests darrers anys. «Pregunteu a molts alcaldes», diu Poblet en una trobada amb els mitjans de comunicació celebrada a inicis d’aquesta setmana per repassar l’acció dels seus deu anys com a president de l’ens.

Poblet dedica una hora i vint-i-dos minuts exactes a fer balanç de la seva acció de govern durant l’última dècada i marca com a principals «fites», entre altres actuacions, la reducció del deute de l’administració (que ha passat més de 105 milions l’any 2007 a menys de 27 milions d’euros en l’actualitat) i l’increment de l’ajut als ajuntaments en temps de crisi. La reducció de la despesa, juntament amb una política «d’establir prioritats» ha permès incrementar any rere any els recursos econòmics destinats a accions directes als municipis de les comarques de Tarragona. «Quan vam entrar a la Diputació, el Pla d’Acció Municipal era de 35 milions d’euros. Ara estem sobre els 80 milions d’euros que s’injecten directament per als projectes del món local de les nostres comarques», destaca Poblet, qui afegeix que «aquestes partides, a més, es complementen amb altres dotacions destinades a petites obres de manteniment als nostres pobles i viles».

Però l’acció de la Diputació en favor de la dinamització territorial va molt més enllà. L’acord estratègic amb la URV per convertir les nostres comarques en una nova «regió del coneixement» a Europa, la remodelació i posada en marxa de la Tarraco Arena Plaça, la nova seu institucional de la Diputació a les Terres de l’Ebre o la reordenació de la institució amb la concentració de serveis i àrees estratègiques a l’antic edifici de Caixa Tarragona són algunes altres de les fites assolides sota el mandat de Josep Poblet.

Precisament el president dedica una menció especial a la TAP, on es va celebrar la trobada amb la premsa, per explicar que en quatre anys i mig d’explotació, l’han visitat 770.000 persones amb un impacte directe d’11,6 milions. A aquests cal sumar 9,9 milions d’euros d’impacte indirecte —d’allotjaments i consum a la ciutat— i uns 2,6 milions més d’impacte induït —generació de llocs de restauració i activitats econòmiques a l’entorn de la TAP. «Se situa en els 24.100.000 euros d’impacte directe a la ciutat», assegura Poblet. L’antiga plaça de toros de Tarragona es va reconvertir en equipament l’any 2010 després d’un llarg i costós procés de rehabilitació —en el qual es va afegir la cúpula retràctil i va adoptar l’actual nom. La Diputació de Tarragona, propietària de l’espai, va invertir-hi 25 milions. El mateix estudi preveu que l’equipament generarà un impacte de 5,6 milions d’euros l’any per a la ciutat.

La potenciació de les escoles d’educació especial i d’art i disseny, la futura ampliació del Conservatori de Música de Tarragona amb la compra d’un edifici adjacent al carrer Cavallers i la «democratització» en la decisió de les noves actuacions en carreteres són altres de les línies mestres aplicades per Poblet durant la darrera dècada. I tot això sense oblidar les dotacions pressupostàries per a la conservació de patrimoni d’interès cultural arreu del territori, com ara finançament per al Museu Castellers de Valls.

Més enllà de l’acció competencial de la Diputació, el president Poblet insisteix a posar la institució a disposició dels grans projectes del territori. Un exemple són els Jocs Mediterranis Tarragona 2018, «on la Diputació ha complert el seu paper perquè totes les subseus estiguin a punt».

En aquesta línia el president de la Diputació obre ara la porta a avançar els diners que falten per acabar el Palau d’Esports de l’Anella Mediterrània, propietat de la Generalitat de Catalunya, amb la condició que els diners siguin retornats a la Diputació en un futur.