Tarragona progressa adequadament però continua sent l’última de la classe. Aquest fet és el que posa de manifest la darrera Enquesta de Població Activa publicada per l’Idescat amb les darreres dades del 2017. Encara molt lluny estan les xifres d’ocupació de fa deu anys però el 2017 acaba millor que el 2016 tant a les comarques tarragonines com a la resta de Catalunya. Un país que veu com les comarques del sud són les que més lentament es recuperen de la crisi i les que més paguen la desestacionalització de l’ocupació fruit del turisme, juntament amb les terres gironines. Un fet que no ens hauria d’alarmar si no fos perquè a Tarragona, en principi, el turisme conviu amb una indústria potent.
Les dades de l’EPA corresponents al darrer trimestre del 2017 confirmen la millora de les taxes d’activitat i d’ocupació que es repeteixen aquests darrers anys al territori. En relació amb l’últim exercici de l’any 2016, la població activa ha pujat dos punts, l’ocupació dos punts i mig i la taxa d’atur ha baixat un punt i mig. En aquest sentit, i sense entrar a valorar la qualitat ni la temporalitat dels contractes, la millora és significativa.
Juan Gallardo, del Gabinet d’Estudis de la CEPTA, valora positivament els resultats perquè «s’ha eixamplat el mercat de treball perquè s’ha incrementat tant la població activa com l’ocupada». Tot i això, «la reducció de l’atur està perdent una mica d’intensitat respecte al mateix període del 2016». Amb tot, el territori pateix una davallada important quan s’acaba la temporada turística. L’ocupació va disminuir un punt i mig entre el tercer i el quart trimestre de 2017 i l’atur va augmentar prop de dos punts i mig. Això no passa a la província de Lleida, que manté les xifres d’un any a l’altre, o a Barcelona, on varien de forma gairebé imperceptible. Girona, en canvi, també pateix l’acabament de la temporada turística i veu com l’ocupació cau gairebé un 3% i l’atur puja un 1,5%.
Malgrat tot, Girona gaudeix d’una taxa d’ocupació (53,5) molt similar a la mitjana catalana (53,9) i allunyada de la tarragonina (50,4). A més a més, si comparem les dues províncies catalanes, ens adonem que, tot i la diferència de població en edat de treballar (Tarragona, 651.000; Girona, 611.000), l’ocupació és similar: Tarragona té 329.000 ocupats i Girona en té 327.000. En aquest sentit, per sectors, Tarragona ocupa unes dues mil persones més que Girona en la construcció, unes 3.500 més en els serveis i prop de 7.500 més en l’agricultura. En canvi, Girona té 10.000 treballadors més en el sector industrial que Tarragona, que acull el principal pol petroquímic del sud d’Europa i un dels ports industrials més importants de l’Estat. Gallardo explica que aquest fet no és nou i que «Girona té un teixit de pimes industrials més potent que el nostre». «Aquí els pols químics i la indústria energètica desvirtuen molt perquè és una indústria molt potent però ocupa molt poca gent», comenta Gallardo.
Res a veure amb l’últim trimestre del 2007
El més preocupant de la comparativa entre Tarragona i la resta de demarcacions catalanes és que deu anys enrere, abans que la bombolla immobiliària i les posteriors accions dels governs Zapatero i Rajoy desmuntessin a miques la nostra societat del benestar, el territori gaudia d’una taxa d’ocupació del 57,9%. Idèntica a la de Girona, similar de la de Lleida (57,7%) i inferior a la de Barcelona (60,1%). Avui dia, Tarragona encara està a uns 7,5 punts d’aquestes dades precrisi, Barcelona a menys de 6 i Girona i Lleida estan a menys de 4,5 punts. «Des de l’any 2012, quan es va produir un gap negatiu, el mercat de treball de Tarragona es mostra més feble que el de la resta de Catalunya», diu Gallardo.
Al nivell d’Espanya
Tarragona registra una ocupació més pròxima a la mitjana espanyola (49,1%) que no pas a la catalana (53,9%). Certament, malgrat la inestabilitat política a la qual alguns partits i empresaris volen afegir-hi inestabilitat econòmica, Catalunya ha respost molt millor que la resta de l’estat en termes d’ocupació aquest darrer trimestre i està només a un 0,5% de l’ocupació mitjana espanyola de l’últim trimestre del 2007, abans que comencés la crisi. Fins i tot, comparant el darrer trimestre del 2017 (inclou l’1-O, la proclamació de la República, la fugida de seus socials d’empreses i l’aplicació del 155) amb el darrer trimestre del 2016, l’ocupació a Catalunya ha crescut un 1,4% mentre a Espanya ha pujat un 1,1%.
La mateixa situació amb la taxa d’atur
Tarragona, amb un 15,9%, té la taxa d’atur més alta de Catalunya i està més pròxima a l’espanyola (16,5%) que a la Catalana (12,6%). Girona, en canvi, registra un atur inferior al nostre amb un 13,6% i Barcelona i Lleida se situen per sota de la mitjana catalana amb un 12,1% i 11,4%, respectivament. Cal destacar també que abans de la crisi (al quart trimestre del 2007), l’atur a Tarragona era del 6,9% i a Girona del 9,1%. Això fa que les comarques del sud de Catalunya estiguin encara a 9 punts de les xifres precrisi mentre la mitjana catalana està 6 punts per sobre de finals de 2007.
Males xifres, segons els sindicats
Amb aquestes dades sobre la taula, el sindicat UGT considera que «la recuperació econòmica no està arribant a les persones perquè «continua creixent la precarietat laboral i la pobresa de les persones treballadores i les famílies, creixen cada vegada més les desigualtats i l’escletxa salarial alhora que perdem poder adquisitiu».
Apunten que «la reducció de l’atur i la creació d’ocupació està supeditada a l’augment de la precarietat laboral dels treballadors». En aquest sentit, recorden que, a Catalunya, «l’any finalitza amb 87.400 llars sense cap persona amb d’ingressos, 143.800 habitatges amb tots els seus actius desocupats».