Fred i calor a Dinamarca

Crònica de la conferència de Carles Puigdemont a la facultat de Ciències Polítiques de Copenhaguen (Dinamarca)

Per . Actualitzat el

Les xarxes avisaven amb antelació que, qui volgués assistir al debat que s’oferiria a la facultat de Ciències Polítiques de Copenhaguen per part de Carles Puigdemont i professors d’aquesta mateixa Facultat, ho fes amb prou temps per assegurar-se un seient.
Quedaven 45 minuts per l’hora d’inici i ja començava a faltar lloc. L’expectació era màxima. Hi havia gent dempeus, un desplegament de mitjans internacionals que feia feredat, i fins i tot el venedor ambulant de cafès, un egipci que fa set anys que és a Dinamarca, em comentat: «hi ha algun acte polític especial perquè no para d’entrar gent».
Em situo dempeus al final de l’auditori i, mentre faig temps, pregunto a unes noies quin interès els porta allà. Em responen que són de Noruega, que cursen estudis de Ciències Polítiques a la Facultat de Copenhaguen i que estan molt interessades en el debat perquè n’han vist imatges de la repressió policial als mitjans i no acaben d’entendre com un estat pot atonyinar els seus ciutadans pacífics per voler votar. Han vingut a informar-se.
Al lloc també hi ha molts catalans animats per veure el MHP en directe; veure’l els fa contents. També n’hi ha una que no està d’acord amb el famós procés i desplega una bandera espanyola amb un brau ben gran. Hi ha espai per a tothom, també per als garants de la «unidad de España» que han vingut a prendre nota i a fer algunes fotos de l’acte. Entra dins del joc, com és obvi.
Al meu costat se situa un català que fa un any que viu a Dinamarca i que aviat tornarà a Catalunya amb la dona i la filla: «Jo era unionista, però després de l’1-O ja no ho aguanto més; és inconcebible veure què estan fent amb els catalans», em comenta. I, com diuen a la meva terra, si surts a l’estranger segur que et trobes algú de Reus, a l’altre costat unes estudiants de màster. I sí, eren de Reus, i molt amables.
Com una pop-star i aplaudit pels assistents, el MHP Carles Puigdemont fa la seva entrada a l’auditori i els flaixos i les càmeres l’envolten per copsar les primeres imatges. Amb puntualitat danesa, l’acte comença amb la presentació per part del moderador, el Sr. Mikkel Vedby Rasmussen, que recalca que aquest és un acte acadèmic i que el problema que Espanya té amb Catalunya «no és el seu negoci», deixant clar que la Universitat és un lloc de debat, entesa i diàleg de totes les opinions.
Carles Puigdemont inicia la sessió fent un breu repàs als antecedents que han portat Catalunya a viure la situació actual, exposant d’una manera planera i entenedora en quin punt ens trobem. La cara d’estupefacció dels assistents locals és un poema; el silenci, sepulcral. Després de la intervenció, aplaudiments.
Entra en escena el professor Christian F. Rosboll que, després d’una sèrie de plantejaments i paradigmes polítics, deixa caure els seus punts de vista, que són recollits pel president Puigdemont. En el seu torn de rèplica, li dona la seva opinió amb respecte. El president vol diàleg amb l’Estat espanyol, l’han demanat en divuit ocasions. No defalliran a continuar el projecte que la majoria de la ciutadania de Catalunya els ha atorgat en les darreres eleccions.
Seguidament, entra en escena la directora del Centre de Política Europea del Departament de Ciències Polítiques de la Universitat de Copenhaguen Marlene Wind, que, només arrencar, diu que no és experta en política interior espanyola i que el president faria bé d’agafar un bolígraf, perquè ella està allà per provocar-lo i porta una bateria de preguntes. I així és. La professora li etziba un reguitzell de preguntes com si s’hagués informat en mitjans de comunicació espanyols. La cara de sorpresa del president és evident, però pren nota de tot, i en el torn de rèplica li respon de forma àgil, clara i argumentada, fins al punt de deixar palès que aquest procés ha volgut ser i serà pacífic, dialogant, inclusiu i per a tots els catalans. El problema és que Espanya no vol reconèixer Catalunya com a subjecte polític.
Torn obert de tres preguntes dels assistents i aplaudiments. El moderador demana que se surti ordenadament de la sala, però es forma una massa de gent i periodistes que volen interpel·lar el president. Corredisses pels passadissos de la Facultat entre crits de «Catalunya lliure» i «Freedom political prisoners». La pressió és tal que en una porta s’ha hagut de formar un embut per tal de garantir-li uns metres de distància per arribar al cotxe.
Abans de pujar al cotxe, un peruà resident a Dinamarca, que ha demanat festa a la feina i que havia residit uns anys a Castelló, proclama: «me he hecho una foto con él, y he venido porqué yo le sigo. Este señor los tiene bien puestos».
Tant si agrada com si no, qüestió de gustos, jo hi he vist molts periodistes per ser que només és un problema domèstic.

 

Roger Gasull, geògraf