A vegades m’agradaria endevinar el futur per alleujar una mica aquesta incertesa i fer-ne partícips els qui m’envolten. Vist tot el que hem vist des del 20 de setembre, que haguem tret majoria en les eleccions no garanteix res. O potser sí. Garanteix que ens posaran tants pals a les rodes com puguin per evitar que exercim els nostres drets democràtics i que per fer-ho empraran la repressió, les mentides i la llei, o sigui, els jutges. Ai! Si la justícia espanyola fos independent no seríem on som. Davant l’abús de poder d’un estat autoritari, si la divisió de poders fos real, la justícia l’aturaria.
Ja sé que la meva opinió no és prou objectiva. Me n’adono quan sento parlar els de l’altra banda amb tanta convicció, i no només el govern, sinó una gran part dels ciutadans espanyols i també, malauradament, part dels catalans. La seva perspectiva és totalment oposada a la meva. Davant la nostra exhibició dels vídeos de l’1-O, ells només hi veuen victimisme; davant de les càrregues policials, cops de porra en defensa pròpia; davant dels mil ferits nostres, quaranta dels seus; davant de la desproporcionalitat, conducta correcta i medalla. Abans que respectar la democràcia, mantenir la unitat d’Espanya. Abans que els sobiranistes tornin a formar govern, que els empresonin a tots; als dos milions d’activistes sediciosos i rebels, si convé, també.
És lícit que tothom defensi els seus interessos, però davant d’aquestes visions tan confrontades fa falta un àrbitre que determini qui té raó. L’àrbitre, en un país demòcrata és la justícia, però en el cas d’Espanya no hi ha àrbitre, com tampoc no hi ha justícia. Només cal fer una ràpida mirada als casos oberts. Si en el cas del procés a Catalunya, totes les citacions, causes i presons és justifiquen per voler trencar la unitat d’Espanya, quina justificació tenen els jutges espanyols per no aprofundir més en els múltiples casos de corrupció i per no condemnar els corruptes? I per què no s’alcen contra tantes lleis sense base democràtica que pretenen debilitar cada cop més l’Estat de les autonomies? Em podria allargar més, però la resposta seria sempre la mateixa. Els jutges, la majoria pel que es veu, defensen el govern i el partit del govern, encara que les seves malifetes superin l’imaginable, encara que en qualsevol país d’Europa serien inconcebibles, encara que constitueixin un atemptat descarat contra la ciutadania. No hi ha motiu per creure, doncs, que en la restitució del nostre govern legítim, els jutges actuaran de manera diferent. Per cert, i quina casualitat que surti ara la sentència del cas Palau on l’antiga Convergència hi està implicada per finançament il·legal! Molts ja tenen un motiu més per dir que Puigdemont no és aigua neta.
Avui, però, tenim la constitució del Parlament. Encara que se suposa que no tindrem problemes, jo no ho veig tan clar. D’aquí a uns dies arribarà la investidura. En teoria, la Mesa pot interpretar el Reglament de manera àmplia perquè es pugui investir Puigdemont telemàticament. Però el govern espanyol i els seus aliats no es cansen de dir que d’investidura telemàtica, res de res i que pel que sigui tenen el 155. Aviat sortiran els jutges a donar-los la raó. Si entre tots poden aconseguir que la formació del govern de Catalunya es demori, millor; si ho poden impedir, fantàstic! Que millor que un adversari sense govern per anar-lo minant encara més? Potser avui estic pessimista, així que si el meu pronòstic és erroni, d’aquí a quinze dies em retractaré amb molt de gust i, com si no?, amb alegria.