Asisa és una companyia d’assistència sanitària d’àmbit nacional present a la província Tarragona des dels seus inicis, als anys 70, on actualment dona cobertura a més de 20.000 persones. El Dr. Joaquim Montolio, delegat provincial d’Asisa a Tarragona, ens explica els orígens de la companyia i les apostes de present i futur.
Asisa té un origen cooperativista, no?
Sí. Ara és una societat anònima però la propietat del 100% de les accions és d’una cooperativa de metges dels quals, qui té menys accions en té una i qui en té més també en té una. És a dir, no hi ha capacitat d’aglomeració per manar. Manen els metges per assemblees provincials i nacionals i així es gestiona l’entitat des de fa més de 40 anys.
Aquest funcionament deu ser únic en el camp de les mútues sanitàries.
A Espanya, sí. Hi ha hagut exemples semblants a Brasil o Mèxic.
Per quin motiu es va crear?
Hi havia un sector de població que no tenia accés a la Seguretat Social i no tenia els diners suficients per accedir a la medicina privada. Va ser llavors quan el doctor Espriu, germà del poeta, va estructurar un projecte per fer arribar la medicina a aquest sector de població. Va començar a Bilbao i després a Barcelona amb Assistència Sanitària Col·legial.
Tenen un passat comú les dues mútues?
De fet, Asisa pertanyia a Assistència Sanitària Col·legial, però els metges de la mútua barcelonina la van regalar als de la resta de l’estat. Tots els metges de Barcelona són socis nostres però ara la propietat és de Lavínia cooperativa. Aquesta cooperativa controla el 100% d’Asisa, que és la companyia fonamental, però no oblidem que ens estem enlairant i molt en la companyia de vida, en la d’immobles i hospitals… ja tenim al país 17 hospitals i altres a la resta del món. Hem fet un salt internacional en l’àmbit assistencial.
On?
Gestionem hospitals a Àfrica (Guinea Equatorial), unitats assistencials al Marroc, xarxes de clíniques dentals a Brasil, unitats de reproducció assistida a Mèxic… Avui en dia, Asisa ja no és aquella companyia d’assegurances propietat d’una cooperativa de metges, sinó que és tot un grup multifactorial del món sanitari i del món assegurador propietat dels metges de Lavínia cooperativa.
Quants associats sou?
Estem entre els 13.000 i els i 14.000. Perquè el metge que entra amb nosaltres té l’oportunitat de fer-ho com a propietari o com a treballador, i alguns d’aquests últims no poden optar a ser propietaris.
I usuaris?
Freguem els 3 milions de persones a Espanya. Un milió set-cents mil d’assegurança sanitària i un milió més d’altres branques com dental, vida, decessos, accidents, etc.
I a Tarragona?
Entre 22.000 i 23.000 assegurats d’assistència sanitària i uns altres tants si sumem la resta d’assegurances que oferim.
En l’àmbit tarragoní són una de les entitats de més pes?
Estem entre les tres primeres. La que en té més és el grup de SegurCaixa i després estem nosaltres i Sanitas.
Què oferiu als vostres assegurats d’assistència sanitària?
Els donem una assistència d’alt nivell i sense esperes. Tota la tecnologia que es va implementant en el món de la salut és molt canviant i caríssima, però nosaltres l’anem integrant dins de les nostres prestacions per als assegurats. El gran avantatge és que es fa amb un alt nivell de qualitat però, a més a més, amb immediatesa. Quan un pacient necessita una pròtesi de genoll, la té demà passat i no al cap de tres anys, com en altres àmbits d’assistència. I pel que fa a la qualitat és exactament la mateixa que pot donar qualsevol proveïdor de salut del país, tant públic com privat.
Sou complementaris a la sanitat pública?
Si per mala fortuna totes les pòlisses privades de sanitat retornessin al sector públic hi hauria una crisi terrible. L’activitat mutual sanitària treu molt de pes a les entitats públiques. I també treu pes en la complexitat assistencial. En alguns àmbits es creu que les entitats com la nostra compleixen amb les coses senzilles mentre que les complicades se’n van a la Seguretat Social. En altres èpoques això potser era cert, però avui en dia, per a res.
No recorre molt ràpidament a l’especialista l’usuari de l’assistència privada?
El nostre sistema pretén que l’assegurat pugui anar a l’àmbit de confiança que ell tingui davant de la seva malaltia. Intentem derivar-lo a través dels metges de capçalera però no posem cap limitació a si un malalt creu que el seu problema li ha de resoldre un neuròleg o un traumatòleg. I en conjunt no ens dóna problemes.
La gent té criteri a l’hora de triar especialistes?
Molt més del que ens pensem. Poden anar a qualsevol especialista que els passi pel cap, però en la majoria dels casos abans de fer-ho passen pel seu metge de capçalera sense que sigui obligatori.