Demà votem. Dir que ho fem en un ambient enrarit és quedar-se curt: els nostres candidats a la presó o a l’exili, la repressió ferotge de l’estat espanyol, la polarització dels dos blocs, la fractura social —que mai no hauria existit si ens haguessin permès el referèndum— i la por. La por de perdre, però també la por de guanyar, la por de les represàlies i de més repressió, la por que les causes judicials acabin amb tots els nostres polítics i activistes, amb el seu patrimoni i amb Catalunya.
Però deixem la por i parlem de l’adversari. Jo el que no puc entendre de cap manera és que hi hagi gent a Catalunya que aplaudeixi fervorosament l’aplicació del 155. Aquests dies que Garcia Albiol ha rebut el suport de la seva plana major, hi ha hagut alegria i ovacions desenfrenades cada cop que els oradors han cridat als quatre vents que és Rajoy qui ha aplicat el 155 i qui ha tallat el cap a l’independentisme. Ai caram! I jo que em pensava que tot això ho portava la fiscalia.
Un altre enigma per a mi és el suport dels barris de les ciutats grans, tradicionalment socialistes, a Ciutadans. No ho deuen saber que aquest partit és la dreta més dreta de totes les dretes, i no només política, sinó també econòmica. És clar que d’economia aquests senyors en parlen tan poc com poden. Bàsicament parlen d’acabar amb el “prucés” i punt. Veig que no estan al dia. No ho deuen saber que el “prucés” es va acabar l’1 d’octubre.
Respecte al PSC, penso que Iceta seria un bon partit si es casés amb l’independentisme: és home de pau, té ritme i és ingenu com nosaltres. Mira que creure’s això de la reforma de la Constitució… És clar que abans els independentistes hauríem de patir un atac d’amnèsia i oblidar que tenim el 155 gràcies al seu suport i que els seus amics —Felipe, Zapatero, Borrell—són enemics incondicionals de Catalunya, mentre, evidentment, ens mantinguem en la dèria de tenir el cap aixecat i clamar pels nostres drets.
I els Comuns? La culpa és dels independentistes, diuen. De tot. De posar Catalunya en la situació en què es troba, de despertar el fantasma feixista que algú es pensava que dormia plàcidament des del 78 i… m’ha semblat entendre que fins i tot som culpables que s’hagin tallat les beques-menjador. Recordo les teves llàgrimes, Xavier Domènech, contra el 155, però tu sembla que les has oblidat. No sé pas quin país amb garanties socials et penses que farem amb el govern intervingut o, en el millor del millor dels casos, amb l’exigu finançament que hem tingut fins ara!
No vull acabar sense fer un retret als partits sobiranistes. Per què punyeta no van formar una llista única, en prova d’una unitat que ara no podem exhibir? Ens hauríem estalviat el patiment de témer que Ciutadans passi al davant d’Esquerra i guanyi les eleccions. Ja ho sé que no té prou suport per formar govern, però és que aquí ja no hi hauríem d’haver arribat.
Estimats lectors, demà celebrarem unes eleccions legals, convocades pel govern de l’estat. El món en veurà els resultats. Ja que no el podem portar al damunt, votem amb el groc al cor i fem que aquestes eleccions es converteixin en el referèndum legal que mai no ens van autoritzar. Votem sense por com si l’estat espanyol fos democràtic i n’hagués de respectar el resultat. Siguin quines siguin les conseqüències, ningú no ens prendrà l’avantatge moral de guanyar i qui sap! potser algú ens dona la raó.
http://salsaficcio.blogspot.com