L’Informe de Conjuntura de l’economia del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre del tercer trimestre de l’any dona peu a l’optimisme però alerta de les debilitats de l’activitat econòmica del territori, que se sustenta en dos pilars bàsics: el turisme i el comerç exterior. El document, presentat a la Cambra de Comerç de la ciutat, destaca «una forta creació d’ocupació i la disminució de l’atur».
En termes interanuals, l’ocupació ha augmentat un 4,94%, un percentatge molt superior a les variacions dels conjunts català i espanyol. Aquesta dada comporta una taxa d’atur del 13,49 %, és a dir, una disminució relativa molt superior a la de les altres àrees que l’acosta més a la del total català que no pas a la del total espanyol. Tot i la forta caiguda de l’atur, no s’han de perdre de vista tres aspectes del mercat laboral de la zona, segons l’autor de l’informe i membre del Grup de Recerca d’Indústria i Territori (GRIT) de la URV, Joaquim Margalef: «en primer lloc, la disminució del nombre d’actius, un fenomen molt més accentuat a la zona que al conjunt català que pot tenir conseqüències sobre el dinamisme futur de la capacitat productiva de l’àrea; en segon lloc, el nombre d’aturats de llarga durada, que es troba per sobre del 55% del total, i en tercer lloc, la contractació temporal com a base de la creació d’ocupació nova».
A causa de l’estacionalitat de l’activitat productiva a la zona, derivada del dinamisme turístic, els sectors en què s’ha creat més ocupació aquest trimestre han estat la indústria i la construcció.
Altres factors importants de l’activitat econòmica del territori són l’estabilitat dels preus de prop del 2%, «un fet positiu perquè mostra un cert dinamisme en l’ajustament de l’oferta que permet conservar marges enfront d’una demanda més dinàmica, però encara molt condicionada per la durada dels ajustaments salarials (que es mouen per sota de l’augment de l’IPC) i per la manca d’adequació dels salaris als augments de productivitat», comenta Margalef.
El factor determinant que sustenta l’economia del territori és l’activitat turística, que continua creixent amb unes dades interanuals que mostren una variació del 9,1% en el nombre de viatgers i del 6,74% en les pernoctacions. Cal destacar que l’estada mitjana del visitant ha disminuït, però el nombre de viatgers s’ha incrementat. «Això ha estat un factor important en l’augment de l’ocupació, que s’ha manifestat principalment en hotels i càmpings, on tenen un pes important els visitants residents i les pernoctacions dels no residents».
L’altre pilar econòmic del territori és el comerç exterior. Entre el gener i l’agost d’enguany s’ha produït un creixement de prop del 14% pel que fa a les exportacions i del 33,5% de les importacions. En aquest sentit, tot i les xifres positives, l’informe alerta de la dependència de les exportacions en els deu principals països receptors i de la necessitat de diversificar el mercat. «A l’esforç exportador li falta encara recórrer totes unes possibilitats de diversificació territorial amb les exportacions», comenta Margalef.
La construcció residencial es troba lluny dels seus anys d’esplendor però, durant els darrers mesos, registra una lleugera millora més per l’increment d’habitatges acabats que no pas pels nous habitatges començats.
Amb tots aquests ingredients sumats, Margalef conclou que «les perspectives indiquen que el creixement de 2017 serà molt positiu pel dinamisme turístic i els augments dels indicadors exportadors i de la producció industrial, que ha estat un dels sectors que aquest trimestre ha creat més ocupació relativa».
En línies generals, segons l’informe, tot i que molts dels indicadors encara registren valors per sota dels de 2008, l’activitat econòmica del territori ha consolidat un cert dinamisme. La zona ha entrat en una realitat d’augment de la competitivitat global que es fa palès en el comerç exterior. Ara bé, tot i que les empreses han renovat equipaments i han fet algunes inversions, s’han instal·lat en una certa moderació a l’hora de prendre decisions, ja sigui influenciades per criteris macroeconòmics, com per aspectes socials i polítics que no s’acaben d’aclarir.