«La nostra llista és la que restaura la legalitat i la legitimitat»

Entrevista a Eusebi Campdepadrós, cap de llista de Junts per Catalunya a Tarragona

Per . Actualitzat el

Candidat d’ERC per Tarragona a les Europees de 2014, Campdepadrós s’ha sumat a la llista del president Puigdemont, però ben bé podríem haver-lo vist a la llista republicana. El número 1 de Junts per Catalunya a Tarragona va perdre contra la periodista Raquel Sans a l’assemblea del Tarragonès d’ERC per aquests mateixos comicis. Advocat i professor de la URV, Campdepadrós lidera una llista transversal que inclou la socialista Teresa Pallarés i alcaldes del PDeCat, entre altres.

El 21-D és un referèndum?
No, és clar que no. Com us agraden aquestes paraules que no serveixen per a res. El referèndum va ser l’1-O i el 21-D és la conseqüència directa d’aquell referèndum i del que va passar el 27 d’octubre.

Són, doncs, unes eleccions per ratificar la república?
En tot cas, són unes eleccions per ratificar la voluntat de la ciutadania que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república, per tant serà una altra manera de comptar-nos. Però, més enllà d’això, serviran per veure quina part de la ciutadania vol decidir democràticament el futur i quina part ni tan sols vol que això es debati. I això va molt més enllà de la majoria independentista.

Va molt més enllà, però existeix un bloc independentista que vol guanyar les eleccions, no?
Home, és clar. I no només això, sinó que nosaltres volem guanyar aquestes eleccions dins del bloc independentista perquè torni el president, que és la millor manera de derrotar el 155. De fet, hauríem preferit una llista única per tornar-los el 155 plantificant-los la totalitat del govern a través de les urnes.

Amb l’objectiu de materialitzar la república?
És el nostre objectiu i entenem que s’ha de produir necessàriament a través d’un acord polític. El problema polític que tenim no es pot sostenir només amb querelles i processos penals, s’ha de solucionar de manera pacífica i negociada, i d’aquí no ens mourem. I podem posar el resultat del 21-D damunt la taula de negociacions a veure si d’una vegada per totes ens posem a parlar.

Apostar pel diàleg amb el govern espanyol no és vendre fum?
Per als que creiem en la democràcia, no. I tu mateix m’estàs donant a entendre una cosa bastant greu: estem admetent com a normals coses que són anormals. Per exemple el discurs dels socialistes: «què esperàveu, que no us donessin cops de porra si preteneu fer la independència?». És normal que la violència estigui contemplada dins del debat polític d’un estat democràtic?

No, evidentment.
Doncs, és normal que un problema polític que planteja un percentatge més que considerable de la població no es resolgui democràticament com són capaços de fer-ho a la Gran Bretanya o a Canadà?

No, i per això l’hi pregunto: creu que amb aquest estat anormal és possible la negociació?
L’únic impossible és el que no et planteges. Arribar a fer el referèndum i a declarar la república també semblava impossible anys enrere. Per tant, al final s’hauran d’asseure a negociar per la pressió de la democràcia i també perquè tornarem a apel·lar a la Unió Europea.

Entenc que descarten mesures unilaterals.
A mi el que m’interessa no és pas la unilateralitat o la bilateralitat, sinó l’efectivitat, tenint en compte que la república catalana que volem no pot néixer de la violència.

Ja s’ha demostrat que el diàleg i la negociació no són molt efectius. I més si recordem que els èxits que enumera s’han fet unilateralment.
És que de diàleg precisament no n’hi ha hagut. Per això es va exercir el dret a l’autodeterminació i, al final, ens vam trobar que la república no es podia implementar. No perquè no estiguessin preparades les coses, perquè les coses estaven preparades per a un escenari democràtic en el qual s’obrís una negociació. Pel que no estàvem preparats, i mai no ho estarem, per imperatiu ètic, és per utilitzar la violència per implementar la República.

Si no heu estat capaços d’implementar la república amb dos anys de marge, perquè hem de creure que ara ho fareu?
No es farà de manera immediata, però al final acabarà havent-hi una negociació i una resolució democràtica.

Si el govern català s’arronsa davant d’una amenaça de violència, no és molt fàcil la solució per a l’estat: amenaçar i no negociar?
Aquí només hi ha hagut inestabilitat econòmica quan s’ha produït violència. I el primer que va reclamar Europa a l’estat espanyol és que no hi hagués violència, per tant, és el que més temien. Per tant, no sé si l’estat podrà tornar a recórrer a la violència. No li permetran.

I, tot i això, el govern català s’arronsa.
Persones que són a l’exili o a la presó per dur a terme un encàrrec democràtic de la ciutadania són on són perquè no es van arronsar. El que no volien era que hi hagués escenaris de violència al carrer.

Ho creu? Després de l’1-O van haver de parar la violència al migdia…
Bé, hi havia unitats de l’exèrcit entrenant-se a l’Aragó, la unitat mecanitzada a Sant Climent Sescebes reforçada amb cent carros pizarro, les declaracions de la ministra Cospedal dient que l’exèrcit estava per preservar la unitat d’Espanya… són posades de manifest més que clares.

Per què creu que un independentista els hauria de votar a vostès en comptes d’ERC o la CUP?
La nostra llista és la que restaura la legalitat i la legitimitat. El president Puigdemont només podia ser cessat pel Parlament i, per tant, és encara el president de la Generalitat. Per tant, la manera de derrotar el 155 i que això no siguin unes eleccions autonòmiques és, ja que no ha estat possible en bloc, tornar el president que ells no volen, que diuen que no és president.

Estaríeu disposats a nomenar un president que no fos Puigdemont?
És un escenari que no contemplem en absolut perquè llavors sí que serien unes eleccions autonòmiques i hauria guanyat el 155.

Quants diputats creus que traureu a Tarragona?
Divuit.