L’esperança activa dels cristians

Per . Actualitzat el

No ho acostumo a fer, però aquesta vegada no he pogut resistir la temptació: vull parlar-vos de l’Advent, que els cristians celebrem durant les quatre setmanes abans de Nadal, i vull referir-me a allò que és central en l’Advent, és a dir, l’esperança cristiana. A diferència de la simple «espera», que omple a vessar tota mena de «sales d’espera, i que és purament passiva, l’esperança és essencialment activa, i mira de posar-ho tot a punt, com la dona a punt de ser mare –per tant, amb «estat d’esperança»–, que no espera, asseguda, que la criatura entri per la porta, sinó que atenta al batec de la criatura que duu al seu ventre, mira de posar-ho i de tenir-ho tot a punt. Per a nosaltres, els cristians, l’esperança, com la fe i la caritat, és una virtut (un potencial) infosa, que reclama la mobilització de tot el que és humà.

Els cristians esperem alguna cosa, encara pendent, però sobretot esperem Algú, que ja és enmig nostre, encara que com incògnit, revestit de la ignomínia de tots els desnonats de la terra; i esperem per a nosaltres i per a tot el món, esperem per a la nostra terra, i ho fem atents als signes que anuncien l’adveniment de la «gran esperança», signes que s’identifiquen amb el patiment d’aquest món. Els cristians sabem que el reducte privilegiat on viu i creix l’esperança és l’Església, entesa com a comunió, presidida per la Creu del crucificat-ressuscitat, la Creu  –i totes les altres creus–  on l’esperança, com l’heura, s’aferra i s’enfila, la Creu que s’alça sobre tota mena de desil·lusió.

Esperança és la lluita positiva contra la resistència del negatiu, i per això mateix és llavor que duu al canvi positiu: l’esperança empeny a transformar el present deteriorat en un futur millor, perquè combat implacablement el que és injust, no vertader, malvat, violent, groller i cruel. L’esperança és passió pel possible, concretament la forçà transformadora en virtut de la qual l’home i la dona lluiten apassionadament (no fanàticament) per les possibilitats positives, inexhaustes i reprimides de la nostra existència.