«El meu nom és Adriana i soc una catalana que viu a Dinamarca des de fa dos anys. El motiu pel qual els escric és per saber si estarien interessats a publicar un escrit meu sobre les diferències culturals que he anat descobrint. Crec que pot ser un article interessant i curiós. Espero la seva resposta». Amb aquestes paraules l’Adriana ens va proposar obrir una finestra que ens permetés veure, a través dels seus ulls, la realitat d’una societat ben diferents de la nostra, però sobre la qual sovint fixem la mirada. Descobrim amb l’Adriana com són i com viuen els danesos.
«Segons la Viquipèdia, la cultura és “la creació i realització de valors, normes i béns materials per l’ésser humà. La cultura depèn de cada societat, és a dir, del temps i de l’espai, o àmbit geogràfic, determinats d’un grup humà. Inclou sempre una ideologia, i per tant una escala de valors i interessos”. Com bé diu la definició de cultura, no tots tenim la mateixa, encara que a vegades costi de creure, ja sigui perquè estem tan acostumats a la nostra que ja no ens plantegem altres maneres de fer, o perquè no hem tingut l’oportunitat de conèixer-ne altres.
Per la meva experiència, puc dir que a Dinamarca, tot i que no està gaire lluny –uns 2.000 quilòmetres– la cultura i les tradicions són molt diferents de les nostres.
Per començar, quan coneixes algú no li fas dos petons, sinó que li dones la mà. Els primers dies, i fins i tot setmanes, hauràs de pensar-t’ho dues vegades si els has de fer un petó i, en ocasions, gairebé ni els tocaràs la cara, pel costum. Un problema per a molts, com jo, és que si ens suen les mans passem un mal tràngol cada vegada que hem de saludar algú. La bona notícia és que quan ja et tenen confiança et fan una abraçada.
La cortesia
Jo pensava que a Espanya érem persones educades, però en comparació amb els danesos, ens quedem curts. Els danesos donen les gràcies per tot: gràcies per avui (Tak for i dag); gràcies per ahir (Tak for sidst); gràcies pel menjar (Tak for mad); gràcies per la tarda: (Tak for aften); gràcies de moment: (Tak for nu)… i un llarg etcètera. En la llengua danesa no s’utilitza el «si us plau», però en el seu lloc s’hi posa el «gràcies».
El «gràcies per avui» s’utilitza majoritàriament a l’oficina. És el que es diu després de la jornada laboral, quan marxes, per acomiadar-te i donar les gràcies pel dia. El «gràcies per ahir» és més típic quan has anat a una festa o celebració i no et vas poder acomiadar adequadament. «Gràcies pel menjar» és el meu preferit. Quan s’acaba un àpat, tots s’esperen fins que l’últim acaba de menjar, asseguts a la taula, i un cop s’aixequen donen les gràcies a qui ha preparat el menjar.
Els altres dos s’utilitzen en qualsevol situació després d’haver passat una estona amb un familiar o amic, fins i tot a classe.
Horaris
Una altra diferència molt notable envers la nostra cultura són els horaris. Els horaris laborals i escolars estan adaptats a les hores de sol que tenen a l’hivern, que són molt poques. Les jornades partides no existeixen sinó que són intensives. Normalment les oficines comencen entre les 7 i les 8 del matí, i les escoles, a les 8. A la tarda, tots acaben entre les 15 i les 16 hores. Les botigues, en canvi, obren a les 10 i tanquen a les 17 hores. Per dinar es dediquen uns 30 minuts, a les 12 del migdia, que es gaudeixen a la mateixa oficina. Els nens també dinen a l’escola el que es porten de casa, normalment un sandvitx i fruita.
Relacions personals
A l’oficina les relacions també són bastant diferents. Els danesos, o nòrdics en general, tenen la fama de ser persones fredes, cosa que no ho puc negar, però la realitat és que són persones molt ordenades i no barregen les relacions, per exemple, laborals amb les personals. A l’hora de dinar es parla de feina o una mica sobre la vida personal, però no en excés. Un fet també notable és la vestimenta que utilitzen per anar a treballar, que sol ser casual; molt pocs van a la feina amb camisa i és estrany veure algú amb corbata. Els treballadors dels bancs potser van una mica més arreglats, però tampoc és estrany veure algú amb texans i camisa.
A la vida quotidiana, com anar al supermercat, la cosa també canvia. Els supermercats són llocs silenciosos i els danesos hi van sols, sense companyia. Tampoc no hi ha fil musical i els treballadors són sempre joves d’entre 16 i 18 anys. En canvi, als centres comercials, com que hi ha més jovent, pots sentir més soroll, però no són els típics centres comercials sorollosos i plens de gent de Catalunya. Els descomptes als supermercats es fan a la unitat, no per quantitat, així que els 2×1 en el menjar no existeixen. Això es deu a les campanyes en contra del malbaratament d’aliments que es duen a terme a Dinamarca des de fa cinc anys. Als supermercats hi ha neveres plenes de menjar que està a punt de caducar o que ha caducat aquell mateix dia, a preu rebaixat.
Viure a Dinamarca és tota una aventura i no hi ha dia que no descobreixis una cosa nova.».