Claudi Esteva Fabregat, format com a antropòleg a la Escuela Nacional de Antropología e Historia de Mèxic mentre estava a l’exili, va fundar la primera institució d’antropologia cultural d’Espanya, la Escuela de Estudios Antropológicos, a Madrid, on va tornar als anys 50. L’any 1972 va crear el Departament d’Antropologia Cultural de la Universitat de Barcelona, va introduir l’antropologia cultural a la universitat espanyola i catalana i va ser mestre de mestres.
Per aquests motius ha estat investit doctor honoris causa a títol pòstum per la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, en un acte celebrat al Paranimf de la URV, on té molts deixebles, avui professors del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social. La Universitat havia aprovat la seva investidura l’abril passat però, malauradament, el dia 4 de setembre Claudi Esteva va traspassar als 98 anys d’edat. Havia nascut a Marsella i es va criar i va viure a Barcelona, fins a l’exili per la Guerra Civil, on va morir.
Precisament, dos dels seus alumnes de diferents generacions, els professors de la URV Joan Prat i Àngel Martínez, han estat els encarregats de presentar la seva laudatio a dues mans, en què han presentat la seva trajectòria científica i acadèmica. Per Joan Prat, la nova disciplina representava «una glopada d’aire fresc que obria les portes a la diversitat», en el temps gris del franquisme. «Comprendre i assumir que els marges de pedra seca construïts pels pagesos del poble eren cultura i que no només ho era la Simfonia del Nou Mó va ser un descobriment de primer ordre», ha afegit. Com ha recordat Àngel Martínez, més de 300 articles i 23 llibres mostren les seves capacitats com a teòric de l’Antropologia i com a etnògraf en diferents països com Mèxic, Perú, Equador, Guinea Equatorial, els Estats Units i diferents indrets de l’Estat, com l’Alt Aragó i Zamora. Va fer aportacions molt destacades a l’antropologia psicològica, a l’antropologia industrial i als estudis sobre etnicitat i sobre el mestissatge a Iberoamèrica.