Falta un mes i una setmana per als comicis de l’article 155 i les forces polítiques catalanes comencen a perfilar les seves estratègies i llistes per demanar el vot a la ciutadania. A hores d’ara, el més rellevant és que totes les formacions sobiranistes han decidit concórrer a les votacions, malgrat que en aquesta ocasió, tot i que es repeteix el caràcter plebiscitari dels comicis, ho faran amb llistes separades.
El context de cursa electoral per al 21-D no té precedents en l’Espanya democràtica. Per començar, parlem d’unes eleccions imposades per l’executiu de Rajoy un cop defenestrat el govern escollit legítimament a les urnes ara fa dos anys. I la cursa electoral s’enceta amb mig govern català a la presó, juntament amb els Jordis de l’ANC i Òmnium, i amb l’altra meitat exiliada a Bèlgica. De moment, el líder d’ERC, Oriol Junqueras, haurà de fer campanya des de la seva cel·la del centre penitenciari d’Estremera. I el president cessat Puigdemont, liderant una llista sota el nom de Junts per Catalunya, ho farà des del seu refugi a Brussel·les. La CUP havia valorat no participar en unes eleccions imposades des de Madrid, però finalment la militància antisistema ha decidit no defugir la cita amb les urnes. Una cita que les formacions unionistes (PP, PSC, Ciutadans i Catalunya En Comú Podem) afronten com a oportunitat per donar veu a «la majoria silenciosa» partidària de l’encaix de Catalunya dins d’Espanya, això sí, amb diferents matisos. Mentre que PSC i Podem insinuen canvis constitucionals que atenguin el tret diferencial català, PP i Ciutadans exemplifiquen la rigidesa de la Constitució del 1978.
I, a banda, els partits s’afanyen a posar cara als seus projectes polítics davant d’una societat catalana que, ara més que mai, està bipolaritzada. O independència o unionisme. O potser una tercera via si alguna de les formacions modula el seu argumentari davant l’escalada de tensió que es pot tornar a produir a Catalunya si els resultats no serveixen per aclarir la situació.
Els primers espases estan definits (vegeu gràfics de la pàgina 2), tot i que els missatges poden anar canviant a mesura que s’aproximi el dia de les eleccions. Tot per no tancar la porta a pactes antinatura que podrien derivar-se de la capriciosa aritmètica parlamentària.
A la circumscripció de Tarragona els partits també han escollit els seus representants. Alguns ho han tingut fàcil, com Ciutadans i el PP, que repeteixen amb Matias Alonso i Alejandro Fernández, mentre que altres formacions aposten per la renovació. ERC donarà volada al cessat delegat del Govern de la Generalitat, Òscar Peris, i hi ha cares noves a Podem, CUP i PSC. El cap de llista territorial de Junts per Catalunya, que es nodreix de persones del PDeCAT i independents, encara no està clar. Es parla d’Albert Batet, batlle de Valls, o del tarragoní Jordi Sendra.