Si, sobre aquest tema, sóc un expert de fiar, o no en sóc, no ho sé, però sí que crec que tinc suficients motius per opinar-hi. I el primer que vull recordar és que aquest terme, que es pot emprar en diversos àmbits, es correspon pròpiament a l’àmbit del dret públic i, més en concret. En la configuració d’un Estat de dret. En aquest sentit, la laïcitat vol dir, ras i curt, la separació de l’Església (o de qualsevol confessió religiosa) i de l’Estat. Un Estat laic serà, doncs, un Estat que en la seva Constitució i en les altres lleis fonamentals, que el configurin, no s’inspira ni tradueix les normes d’una determinada confessió religiosa, com, per exemple, l’Església catòlica. Tampoc s’inspira en l’ateisme ni en l’agnosticisme. Un «Estat laic» (república, monarquia, o el que sigui) mai voldrà dir un Estat enemic de la religió.
Dit això, em sembla fora de lloc emprar l’expressió «Estat laic» per a desautoritzar la veu de l’Església quan parla, com ha passat en els darrers dies, dels drets fonamentals de la persona humana i dels pobles. Jo mateix, m’hi he referit en alguna prèdica i creieu-me que m’he sentit malament quan alguna persona m’ha vingut posteriorment a recriminar que, en lloc de l’Evangeli, hagués parlat de política; m’ha sabut greu perquè mai, en cap cas, voldria ofendre la sensibilitat de ningú. Però, com a home d’Església, no vull que ningú amb tapi la boca quan es violin els drets de les persones i dels pobles.
Vet aquí que, una vegada més, sembla que s’està plantejant la vella qüestió de l’Església i la política. Deixeu-me dir, en aquest sentit, que l’Església, en política, mai no pot ser neutral, perquè és a nivell polític on es prenen les decisions que afecten els drets dels ciutadans, i si aquests drets no són suficientment respectats i salvaguardats, l’Església té l’obligació de denunciar-ho, sigui quin sigui el règim on l’Església viu. Una altra cosa, molt diferent, és que l’Església patrocini com a pròpia una determinada opció política i, per tant, imposar-la als seus fidels. Però em costa d’entendre que la veu de l’Església, en aquesta matèria i en aquests darrers dies, pugui ser interpretada d’aquesta manera.
