El procés català s’europeïtza

Uns 200 alcaldes sobiranistes es manifesten a Brussel·les. La ciutadania es mobilitza per ocupar els carrers de la capital europea durant el Pont de la Constitució.

Per . Actualitzat el

El procés català s’ha instal·lat al cor d’Europa. El primer pas el van fer el president cessat Carles Puigdemont i els quatre consellers que l’acompanyen a Brussel·les, on s’han posat a disposició de la justícia belga. El segon pas l’ha fet un grup de prop de 200 alcaldes i alcaldesses que han omplert els carrers de la capital de la UE per exigir l’alliberament dels presos polítics a l’Estat espanyol i per fer una crida a Europa perquè reaccioni davant de la intervenció de les institucions catalanes a càrrec del govern de Mariano Rajoy. Europa i els estats membres, que fins ara s’han mirat el procés des de la llunyania, veuen com el moviment sobiranista desplaça el seu epicentre al bell mig de les institucions europees a la recerca d’una mediació que fins ara ha estat impossible. Tot apunta que el pròxim 6 de desembre la mobilització a la ciutat del Manneken Pis la protagonitzarà la ciutadania, que està organitzant un desplaçament multitudinari de persones anònimes per fer escoltar la veu de Catalunya al vell continent.

Bèlgica, seu de la capital administrativa de la Unió Europea, es veu abocada a prendre posició en el conflicte polític existent entre les institucions de Catalunya i de l’Estat espanyol. Des del punt de vista mediàtic, la presència de Carles Puigdement i la resta de consellers cessats a Brussel·les ha europeïtzat el procés de bat a bat. En els pròxims dies la justícia belga haurà de decidir què fa amb Puigdemont i la resta del govern català, que ha estat reclamat perquè ingressin a presó amb la resta de consellers que van decidir quedar-se a Catalunya. A l’espera de la decisió dels tribunals belgues i dels corresponents recursos que aquesta permet, el moviment sobiranista està disposat a tot per a portar les seves reinvindicacions fins a les portes del Parlament Europeu. A l’acció simbòlica dels alcaldes de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), s’afegeix ara una convocatòria ciutadana perquè els carrers de Brussel·les s’omplin de catalans i catalanes el pròxim dia 6 de desembre com a dia més probable, tot just el dia de la Constitució espanyola.
De moment Europa no es posiciona de manera oficial més enllà de donar suport a les lleis vigents dels estats i d’exigir el diàleg sense atrevir-se a imposar-lo. Però la reacció dels portaveus de la UE i dels seus principals socis davant d’un conflicte que Espanya no ha sabut gestionar és qüestió de temps, potser només de setmanes. I més després de comprovar que les mesures de Rajoy, amb l’aplicació del 155, l’empresonament de polítics i la convocatòria d’eleccions, no  ha evitat l’europeïtzació del procés sobiranista.

«Omplim Brussel·les» mobilitzarà milers de catalanes i catalanes

En pocs dies s’ha viralitzat una iniciativa per organitzar una multitudinària manifestació a la capital belga. «Omplim Brussel·les» va començar com un grup de Telegram i, en poques hores, es va expandir per les xarxes socials. Per ara ja compta amb desenes de milers de seguidors i també té perfil a Facebook i Instagram. La iniciativa ha fet furor entre l’independentisme. Tant, que l’ANC i Òmnium Cultural ja han contactat amb els organitzadors per donar suport a la campanya. De moment, encara no hi ha data oficial per a la mobilització, però l’opció que agafa més força és desplaçar-se a la capital de la Unió Europea el 6 de desembre, tot coincidint amb el pont de la Constitució a Espanya. El vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, ha confirmat en una entrevista a Catalunya Ràdio que l’entitat participarà en l’organització: «Hem decidit posar la nostra experiència al servei d’aquest projecte».
Amb tot això, a Catalunya continua la mobilització ciutadana per exigir l’alliberament dels presos polítics i el restabliment de les institucions catalanes. Aquest dimecres 8 de novembre hi ha convocada una nova aturada de país després del passat 3 d’octubre. Caldrà veure el seguiment que té després de moltes setmanes de manifestacions constants d’independentistes i també de població unionista.