Aquest dijous dia 19 d’octubre és el Dia Internacional del Càncer de Mama, una patologia amb alta incidència en la població femenina i en el tractament de la qual, afortunadament, es progressa de manera continuada. Els experts calculen que a la demarcació es registren uns 500 nous casos d’aquest tipus de càncer cada any, motiu pel qual és important conscienciar les dones sobre la conveniència de participar en els programes de diagnòstic precoç establerts per les autoritats sanitàries i en la importància d’anar al metge en cas d’observar qualsevol canvi en els pits. Parlem amb la doctora Cristina Pérez, oncòloga de la Xarxa de Santa Tecla, especialista en el càncer de mama.
Quina incidència té el càncer de mama entre la població femenina?
És el càncer més freqüent entre les dones i, a més, representa gairebé un terç del càncer en general. És un tipus de càncer que afecta un espectre molt ampli de la població femenina, des de dones molt joves a molt grans. Els estadistes diuen que una de cada vuit dones tindrà un càncer de mama al llarg de la seva vida i que una de cada tres dones tindrem un càncer.
Quins són els factors que fan que hi hagi més probabilitats de desenvolupar un càncer de mama?
El càncer de mama, bàsicament, ve determinat pel context hormonal mateix de les dones. L’edat en què és més freqüent és entre els 50 i els 70 anys, que és quan les dones entrem en la fase de la menopausa. Passats els 70 anys, hi ha un descens en la incidència del càncer de mama. I el que també veiem és que hi ha incidència en dones de menys de 50 anys. També existeixen factors ambientals que hi poden influir així com la predisposició genètica familiar. En aquest darrer àmbit, tot i que un 15 o 20% dels casos pot tenir aquest component genètic, només podem identificar la mutació en un 5% dels casos.
El programa de detecció precoç és una eina eficaç?
La detecció precoç del càncer de mama –mitjançant tècniques programes de cribratge– el que han aconseguit és que els casos es detectin abans del que es faria si no existissin aquestes proves. En detectar-se abans, fa que els tumors a tractar siguin més petits i que no s’hagin de fer tractaments tan agressius. Malauradament, aquesta detecció precoç tampoc no funciona en tota la població, per exemple, entre les dones joves que, per edat, encara no estan dins d’aquests programes de detecció precoç. El que sí que és cert és que augmenten els índexs de curació, que s’incrementen un 1% cada any, i que l’índex de supervivència està per sobre del 83%, aproximadament
«El càncer de mama no entén d’edats. El risc més alt està entre els 50 i els 70 anys, però també tenim pacients
molt joves»
Hi ha més càncer de mama ara que fa vint anys?
Les estadístiques i els estudis epidemiològics diuen que la incidència no ha variat d’una manera substancial, però sí que és cert que ara es detecten més casos que abans, gràcies a les tècniques de detecció precoç, i se’n parla més.
La població femenina està més conscienciada ara que abans?
Jo crec que sí, sobretot pel que fa a les tècniques d’autoexploració. Les dones hauríem de fer-nos exploracions de manera periòdica, normalment s’aconsella un cop al mes i entre regla i regla, i també seguir les revisions ginecològiques que ens marquen des del Departament de Salut. A Catalunya, a partir dels 50 s’entra dins del cribratge de les mamografies.
Quant a tractaments, quins avanços hi ha?
La idea és que els pilars dels tractaments oncològics, que són els quirúrgics, la radioteràpia i els medicamentosos (quimioteràpia i hormonoteràpia), siguin cada cop menys agressius. Pel que fa als primers ja fa molt de temps que això s’ha aconseguit, principalment gràcies a la tècnica del gangli sentinella i fent cirurgies conservadores sempre que es pugui –és a dir, no fer servir la mastectomia si no és necessari–; també els tractaments de radioteràpia s’intenten simplificar, mantenint-ne l’eficàcia. I pel que fa als tractaments medicamentoso, amb quimioteràpia i amb hormones, hem tingut avenços pel que fa a medicaments nous en els darrers anys. Però el més rellevant és que des de fa uns tres anys disposem d’unes anàlisis moleculars que ens pronostiquen la possibilitat de recaiguda d’aquest tumor i en els casos que n’hi ha poca, optem per no haver de fer quimioteràpia –que abans s’aplicava sí o sí– i així ens estalviem una tongada de tractament amb medicament.
En els tractaments per al càncer, la pacient hi té res a dir o no?
Sí, sempre. Almenys en el meu cas. Jo, tenint totes les dades disponibles i totes les eines que tinc al meu abast, i que he explicat ara, faig la meva recomanació quant al tractament. La majoria de les vegades les pacients escolten les nostres recomanacions i consells, però sempre tenen l’última paraula.
A la província la incidència del càncer és similar a la general?
Sí, a Catalunya i Espanya, la incidència potser és menor que en altres països europeus, especialment a la costa mediterrània i potser hi té a veure la dieta.
El càncer de mama ha deixat de ser un tabú?
Jo crec que, en general, ha deixat de ser tabú, tot i que hi ha algunes pacients que pel seu entorn social, cultural, de procedència… encara ho veuen així. Però globalment és un tema que està superat. Només cal veure com es gestiona la visibilitat dels efectes del tractament pel càncer: les dones ja no tenen la necessitat d’ocultar-los com es feia fa unes dècades.
Pel que fa a la reconstrucció mamària, també s’ha avançat?
Sí. Hi ha centres, on de manera sistemàtica, es planteja una reconstrucció immediata; aquest és un tema conflictiu perquè no tots estem d’acord que la reconstrucció hagi de ser immediata sempre, perquè pensem que és millor fer-ho de manera diferida.
«En cas de detectar qualsevol anomalia al pit, com ara bonys o canvis en la coloració de la pell, cal visitar el metge de capçalera»
La reconstrucció mamària està dins de la cartera de la Seguretat Social?
Sí, la cobertura és absoluta i hi ha diferents tècniques de reconstrucció. Algunes, per la seva complexitat, no es poden aplicar a tots els centres sinó que s’han d’aplicar en centres de referència.
A una dona que es fa una exploració mamària, què li ha d’estranyar trobar?
Qualsevol bony que trobi, tant si és dolorós com no, una inflamació de la pell, que el mugró s’inverteixi, secrecions anòmales pel mugró… tot això s’ha de comentar amb el metge de capçalera, que ha de corroborar el que diu la pacient i si nota signes d’alarma, demanar les proves diagnòstiques.
És cert que les dones que donen el pit tenen menys risc de desenvolupar un càncer de mama?
Sí. Sembla que el fet de segregar llet pel mugró protegeix davant les cèl·lules tumorals, les quals sorgeixen precisament dels conductes mamaris, per la qual cosa el fet de fer-los servir és un factor protector. La presa d’anticonceptius durant un temps prolongat, en canvi, pot incrementar el risc de patir un càncer de mama.
Quines recomanacions fa per prevenir el càncer?
Una dieta normal i saludable, exercici físic de manera habitual i moderada, evitar hàbits tòxics i atenció a cos.
Quina és la pacient més jove i més gran que té?
Precisament avui comença el tractament una noia de 27 anys, que és la més jove. La més gran, una dona de 90.
