El Tarragonès assoleix poc més d’un 27% de recollida selectiva neta el 2016, gairebé un punt per sota que l’any anterior. D’aquesta manera s’apropa a la mitjana catalana (30%) i surt de les últimes posicions de la llista de comarques. El Baix Penedès, en canvi, perd gairebé un punt des de 2015 i baixa fins a poc més del 20% de recollida selectiva neta. La comarca tarragonina continua sent l’avantpenúltima del principat en temes de reciclatge per davant de la Cerdanya i del Segrià.
Per municipis, l’Arboç és el que millor recicla tant del Baix Penedès com del Tarragonès amb percentatge del 46% de recollida selectiva neta. La localitat penedesenca fa vuit anys que va implementar el porta a porta i actualment l’aplica a quatre de les cinc fraccions. També és destacable el 41% de recollida selectiva neta que registra Vila-seca, un municipi que va ser pioner al territori en la recollida de totes les fraccions i que ha apostat clarament per fomentar el reciclatge tot i l’elevat nombre de turistes que rep.
A la cua del territori i del país, hi ha la Pobla de Mafumet. El municipi del Tarragonès empitjora els seus ja pèssims percentatges de recollida selectiva neta que cauen per sota del 9%. Gairebé tres punts ha caigut el reciclatge d’una localitat no mancada de recursos gràcies a les empreses químiques que acull. La gestió de la recollida de residus de la Pobla de Mafumet està externalitzada al Consell Comarcal del Tarragonès que també dona servei a la majoria de petits municipis de la zona.
També són preocupants les dades de reciclatge de la fracció orgànica de molts d’aquests pobles del Tarragonés. Creixell, la Pobla de Montornès, el Catllar, Pallaresos, el Morell, la Riera de Gaià, Perafort, la Secuita, la Nou de Gaià, Salomó i la Pobla de Mafumet tenen uns índex anecdòtics de recollida selectiva de FORM i denoten que el Consell Comarcal del Tarragonès i els mateixos municipis han fracassat en la fracció de més pes.
El cost de no reciclar
A banda, del cost ambiental en forma de diòxid de carboni sorgit de la incineració o dels abocadors, l ’any 2018, el cànon per disposició en abocador passarà dels 30 euros als 35,60 euros per tona; i el gravamen per incineració, dels 14,50 euros als 17,80 euros per tona. Segons el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, aquest encariment «ha comportat que molts municipis estiguin estudiant adoptar models i sistemes de recollida més eficients que els permetin portar menys fracció resta a disposició».
Tost també ha anunciat que la nova Llei de Residus apostarà per penalitzar econòmicament, i de forma individualitzada, les llars que no separen la brossa, i afavorirà aquelles que sí que ho fan.