Parlem!

Per . Actualitzat el

Després de sentir Ballesteros a la roda de premsa  de valoració de l’1-O, feta el 4 d’octubre, tinc la sensació que el nostre batlle «malloleja» cada dia més. Perquè «mallolejar» és el qualificatiu més afectuós que se m’acut quan, després de les atrocitats que part dels seus ciutadans van viure a mans de les policies espanyoles, apareix en públic, per fi, per ensenyar-nos un cartellet amb el mot «parlem» i ens demana que el repliquem, que «el pengem als balcons, que en fem samarretes…» perquè «crec que serà la solució». Notem que l’Agustí Mallol volia que tots els tarragonins ens poséssim uns adhesius a la porta de casa que deia «Atura’t» i unes quantes ximpleries més a sota.

Però ja que l’alcalde vol parlar, parlem. Parlem de què és més important per al legítim representant dels tarragonins: l’estabilitat d’un govern ofuscat en uns jocs que gairebé tothom ignora o l’angoixa dels milers de tarragonins que esperàvem a ser atonyinats davant dels col·legis electorals de la ciutat que ell ha jurat servir? Els diners bruts de sang de demòcrates per pagar una piscina olímpica o els crits de pànic de centenars de tarragonins colpejats per protegir pacíficament els nostres vots? La plorera i la frustració que encara patim milers dels seus ciutadans veient imatges de gent valenta colpejada per covards cuïrassats o quedar bé amb el seu nou amic que seu a la cadira del Parlament que Millo va embrutar?

Ja sabeu que tot això és retòrica, que l’alcalde ja ha contestat quan ha dit que el vaixell amarrat al port ple de policies «no em molesta, no ha creat cap conflicte d’ordre públic».