Els tarragonins i les tarragonines han demostrat la seva força sortint al carrer dia rere dia per defensar el dret a decidir. Les jornades prèvies a l’1-O vam veure com la nostra ciutat s’omplia d’estudiants, de pagesos amb els seus tractors i de ciutadans en general sota un lema: «els carrers seran sempre nostres». El crit també es va fer realitat durant l’1 d’octubre, tot i la desproporcionada acció policial. I, durant l’aturada de dimarts, va arribar al seu punt àlgid amb unes 35.000 mobilitzades a la capital de les nostres comarques. Una participació històrica que esvaeix qualsevol dubte sobre la capacitat de mobilització de la ciutat quan està sensibilitzada.
És un fet molt significatiu que, en totes les mobilitzacions que s’estan duent a terme des del 20 de setembre, quan es va procedir a la detenció de diversos alts càrrecs de la Generalitat, les desenes de milers de persones congregades als carrers han sabut mantenir la sang freda i no caure en l’error d’emprar la violència per defensar la seva opinió. «Els carrers sempre seran nostres», és una de les consignes més escoltades aquests dies a totes les poblacions del territori.
El punt àlgid d’aquesta mobilització ciutadana, però, es va viure el passat diumenge 1 d’octubre amb la celebració del referèndum. Milers de ciutadans van adreçar-se a les seus electorals, van exercir el seu dret a vot i van mantenir-se ferms a les portes dels col·legis malgrat la presència policial que tenia com a missió retitar urnes i paperetes fins i tot a costa de carregar contra la ciutadania si aquesta mostrava resistència.