Fa uns anys, un grup d’internistes i hematòlegs de l’Hospital Joan XXIII van veure la necessitat de posar en comú les seves experiències, dubtes i coneixements sobre l’abordatge de la malaltia tromboembòlica venosa, o més planerament, trombosi o embòlia pulmonar, que té una important afectació en la població, principalment gent gran i dones, però també en persones joves a conseqüència de factors tan diversos com una intervenció quirúrgica, una immobilització o un viatge llarg. Aquesta posada en comú de coneixements i experiències es va consolidar amb reunions periòdiques de diversos professionals, no tan sols de l’hospital universitari sinó també dels altres centres del territori com el Sant Joan de Reus, l’hospital de Santa Tecla i l’hospital del Vendrell. Actualment, aquestes reunions esdevenen el marc en el qual els especialistes (d’àmbits diversos com hematologia, medina interna, cardiologia, etc.) poden exposar dubtes i coneixements i tractar casos de manera conjunta amb l’objectiu de millorar-ne l’abordatge des de tots els angles. Parlem amb alguns dels membres d’aquesta unitat conjunta, tots ells internistes dels diferents centres esmentats, i amb la doctora Reyes Aguinaco, hematòloga de l’hospital Joan XXIII, que ens parlen de la importància de la seva col·laboració i com això repercuteix en l’atenciño al pacient.
Segons els especialistes, aquestes reunions permeten posar en comú molts aspectes relacionats amb l’abordatge de les malalties tromboembòliques, des d’aspectes concrets com l’anàlisi dels protocols que hi ha establerts, la lectura d’articles i estudis que periòdicament es publiquen sobre el tema fins a casos concrets que s’esdevenen en cadascun dels centres hospitalaris. Com en qualsevol malaltia, aquesta també presenta àrees d’incertesa –com poden ser el tractament amb anticoagulants, el tipus d’estudis complementaris que cal fer en cada cas i la causa de la trombosi– que generen la necessitat de compartir els dubtes i trobar respostes consensuades, de manera que sempre hi ha més d’un punt de vista que enriqueix la presa de decisions i les actuacions pertinents.
Aquesta col·laboració i treball interdisciplinari permet, segons els facultatius, donar un valor afegit a l’atenció al pacient, ja que el seu cas és analitzat per més d’un especialista, i d’una altra aporta seguretat al professional a l’hora de prendre decisions i li permet assolir un alt grau d’expertesa que repercuteix en el tractament de casos futurs.
Jornada de treball a Tarragona
El grup de treball s’estructura en diferents comissions per facilitar el diàleg i la presa de decisions i també organitza diferents jornades, cursos i congressos que afavoreixen la posada en comú amb professionals d’arreu del país.
En aquest sentit el pròxim dimarts dia 10 d’octubre tindrà lloc la jornada Thrombosis Day Tarragona, al restaurant Mas Folch, en el qual s’abordaran aspectes com les «Novetats en el tractament anticoagulant en la fibril·lació auricular», a càrrec del doctor Jordi Mercé del Servei de Cardiologia de Joan XXIII; «Novetats en el tractament anticoagulant en la malaltia tromboembòlica», a càrrec del doctor José A. Porras, del Servei de Medicina Interna de Joan XXIII; i el «Tractament anticoagulant en situacions especials», a càrrec del doctor Pablo Marchena, del Servei de Medicina interna de l’Hospital de Sant Boi.
Què són les malalties tromboembòliques i com es tracten?
Però, què són les malalties tromboembòliques i com afecten qui les pateix? La sang que va des del cor fins als peus circula per les artèries. Un cop al peu torna per les venes cap al cor i del cor als pulmons, per oxigenar-se. Quan la sang es coagula a l’interior d’una vena impedeix el seu retorn cap al cor, llavors la sang s’acumula a la cama i per això s’infla i fa mal. És el que s’anomena trombosi venosa profunda, un fenomen que podríem comparar al de la llet quan es converteix en iogurt: la sang es solidifica i dificulta o impedeix la seva circulació habitual. Quan un trombe venós es trenca i es desenganxa de la paret de la vena on s’ha format va a parar en última instància a les artèries dels pulmons, produint una embòlia pulmonar. Llavors l’artèria pulmonar no aconsegueix oxigenar la sang que porta dins i es produeix una insuficiència respiratòria i una sobrecàrrega per al cor, que s’esforça a bombar la sang closa més fortament cap endavant. De vegades, l’embòlia pulmonar és causa de mort.
Causes i tractament
En la meitat dels casos de trombosi es desconeix la causa. Però hi ha uns factors de risc ben definits que predisposen a la trombosi de la sang a l’interior de les venes: cirurgia o traumatismes; repòs prolongat (quatre dies o més) al llit, inactivitat (estar molt temps assegut al cotxe o en un avió) o immobilització per l’aplicació d’una fèrula o guix en una extremitat; càncer, embaràs, puerperi i tractament hormonal (amb estrògens); predisposició congènita a presentar trombosi (trombofília).
El tractament de la trombosi consisteix en l’administració de tractament anticoagulant durant un temps determinat. El principal objectiu del tractament anticoagulant per la trombosi i l’embòlia pulmonar és evitar que es formin nous trombes i, alhora, que com a conseqüència es produeixin hemorràgies.