No m’hauria imaginat mai que veuria com Mariano Rajoy llençava pel barranc la credibilitat i la professionalitat de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Si algú m’hagués explicat que la policia confondria paperetes electorals amb etiquetes de iogurt m’hauria trinxat de riure pel penós i ridícul de la situació. Mariano Rajoy fa dies que va perdre l’autoritat i el sentit comú. I no només a Catalunya. L’estat de setge a què està sotmesa Catalunya per part d’un govern amb evidents tics dictatorials és la prova fefaent del fracàs polític d’un president que no sap ni vol dialogar. La pressió policial i judicial, a banda de demostrar la seva incompetència per gestionar una important crisi territorial, no fa res més que envalentir els independentistes. Rajoy se’n penedirà, i molt –i la Història així ho determinarà– de l’atropellament democràtic a una regió que només vol opinar sobre el seu futur. Censuro, em repugna i m’inquieta que el poder executiu controli, sense límits, la fiscalia general de l’Estat i l’infumable Tribunal Constitucional. Rajoy serà recordat com el president que es va passar per l’arc del triomf la separació de poders. Algun dia esperem que siguin durament castigats els que han violat les normes elementals de l’estat de dret, començant per un fiscal que s’ha convertit en Déu i senyor i d’un TC que ha esdevingut en jutge i part implicada. Els ciutadans estan completament indefensos davant d’un Tribunal Constitucional que suspèn, il·legalitza i condemna deixant de banda les garanties de defensa. No sé què passarà el pròxim diumenge, tot i que el meu desig, independentment del resultat electoral, és que anem a votar lliurement i pacíficament. Soc conscient que la repressió policial i judicial ens ho posarà difícil, però els catalans són lluitadors de mena i, sobretot, pacifistes. El diumenge ens haurem de presentar al col·legi electoral corresponent i fer d’aquesta diada una festa, la celebració de la democràcia (ara intervinguda per un president incompetent i gens dialogant). Haurem de fugir, a tota costa, de les provocacions que només beneficiaran els contraris al referèndum. Estaria bé que durant tota la jornada electoral, els que anem a les urnes no abandonem els col·legis. D’aquesta manera els podrem controlar i evitar que (els que tenen por a la democràcia) els boicotegin. Hem de custodiar les urnes. Ara cal estar més units que mai i demostrar al món que som un poble civilitzat, preparat i pacífic. L’endemà del referèndum, hi haurà molts interrogants per esclarir i demanar responsabilitats si s’escau. Cadascú haurà de fer, ara més que mai, allò que li pertoca. Hem d’estar convençuts que units guanyarem, que pacíficament hi arribarem i que la nostra actitud farà història. No podem badar ni cedir a pressions, perquè, al cap i a la fi, la història l’escriuen els valents i el poble català ho és. El diumenge passarà el que hagi de passar. Però que res del que passi no sigui a causa de la inacció dels catalans.
