Un total de 12 amics, romàntics de la història tarragonina i apassionats de l’esport, han decidit reactivar el club de futbol més antic de la província. El Tarragona FC, fundat com a entitat federada l’any 1909 –fins i tot abans que la secció de futbol del Nàstic– havia caigut en l’oblit i estava condemnat a la seva desaparició definitiva. Ara una nova junta es marca com a objectiu recuperar la tasca social que el club va desenvolupar en la seva època de glòria i promoure «una altra manera de fer futbol base, on els valors de l’esport i l’educació estiguin sempre per davant de la competició, de la pressió per guanyar i del negoci que envolta el món del futbol». Amb aquesta filosofia, la nova directiva ha aconseguit ja un total de 60 socis i ha creat una secció de futbol base amb cinc equips que començaran la temporada 2017-18 el pròxim mes d’octubre. El club recupera també la seva secció d’atletisme amb una secció de running.
El Tarragona FC encara no té seu social definitiva i entrenarà i competirà a «les hores que queden lliures» al Camp Municipal de la Granja. Precisament aquesta limitació horària, ja que compartirà instal·lacions amb un altre club, «fan que de moment comencem només amb cinc equips fins a la categoria infantil. De moment no ens plantegem fer equips per a adults, però tot arribarà», diu Manel Roselló, president del club. «Volem que tots els nens puguin jugar a futbol i que ningú no hi renunciï per motius econòmics. Les quotes dels socis es destinen a beques per ajudar aquelles famílies que no es poden permetre pagar les quotes per a la roba, la fitxa federativa o la roba». A més, els socis del club disposen de descomptes i avantatges a establiments de tot tipus de la zona de Tarragona. Pel que fa al cost que han de fer front els nens durant la temporada, Roselló assegura que «és molt més barat que a la resta de clubs, ja que aquí no hi ha negoci, sinó servei social». Altres diferències amb l’oferta convencional és «la formació a través de l’esport. Al Tarragona FC dedicarem una hora a la setmana a entrenar en anglès, per tal que les nostres categories inferiors aprenguin la llengua a través del futbol». Roselló destaca la vessant social i solidària del club. «Cada any dedicarem els nostres recursos a col·laborar amb una entitat sense ànim de lucre de la ciutat. Per aquesta temporada 2017/18 hem signat una col·laboració amb la delegació tarragonina de l’Associació de Cardiopaties Congènites. Amb aquest acord, sempre sota prescripció i seguint les recomanacions dels facultatius mèdics, farem possible que un total de 13 nens de Tarragona amb problemes del cor puguin gaudir de la pràctica del futbol en un club federat».
CLUB SOLIDARI
Un total de 13 nens amb cardiopaties congènites entrenaran durant la temporada en els equips del futbol base del club
JUNTA DIRECTIVA
Manel Roselló – President
David Romera -Vicepresident i director de la secció de futbol
futbolbase@tarragonafutbolclub.cat
Cristóbal Garcia – Vicepresident secció de running i tresorer running@tarragonafutbol.cat
Jordi Alabart – Responsable projectes solidaris
projectessolidaris@tarragonafutbolclub.cat
Txema Gavaldà – Atenció als socis
infosoci@tarragonafutbolclub.cat
Jesus A.Gómez – Secretari de la directiva
Alfons Unda – Secretari del club
Josep Ramon Tules – Vocal
Frededic Adan – Vocal
Dídac Montoliu – Vocal
Joan Buenestado – Vocal
Enrique Figueras – gestiopublicitat@tarragonafutbolclub.cat
Massa social: 60 socis i sòcies
Seu social: C/ Joan Baptista Plana, local 1 (Hallo Idiomes) TGN
Lloc d’entrenaments i partits: Estadi Municipal de la Granja
Equips: 5 equips en categoria futbol base (prebenjamí a infantil).
Patrocinadors: Elix Polymers, Hallo Idiomes i Cromàtic
Col·laboradors: Enric Pujol, Oskar Pujol, Xavier Elvira, Edgar Ferraté, Xavier Tortosa i José Luis Ruiz.
TÍTOLS
Campió Copa Tarragona (1926/27), Campió Provincial (1927/28 i 1928/29); Campió Interprovincial (1929/30); Campió Copa Primavera (1930/31); Campió Amateur (1931(32); Campió Fase de Grups (1934/35). La temporada 1932/33 es va adjudicar el Campionat Infantil Trofeu Casa Llanas.
www.tarragonafutbolclub.cat
Un club perseguit pel règim franquista
El Tarragona FC va federar-se sis anys abans que la secció de futbol del Nàstic, amb el qual va conviure pacíficament a la ciutat fins a la guerra civil. Diversos intents de dinamitzar-lo han fracassat en les darreres dècades
La reanimació del Tarragona FC ve acompanyada d’una important tasca d’investigació i de recerca històrica. Per fer aquesta feina el club té la col·laboració del periodista i historiador esportiu Enric Pujol, que ha aconseguit documentació suficient per dibuixar la trajectòria de l’entitat i per copsar la importància que va tenir des de la seva creació a principis de segle XX fins a la fi de la Guerra Civil espanyola. Entremig, nombroses anècdotes i intents frustrats de dinamització que omplen de romanticisme la trajectòria d’un club que pràcticament ha caigut en l’oblit.
El primer partit de futbol celebrat a Tarragona va ser el 10 de març de 1901 al velòdrom existent a la plaça del Progrés (ara plaça Corsini) entre l’Associació de Football Tarragona, que l’any 1909 es federaria com a Tarragona FC, i l’Sporting Football Intrèpid de Barcelona. A partir d’aquí l’afició al futbol va créixer a la ciutat i l’any 1915 el Nàstic, club poliesportiu més antic d’Espanya, creava la seva secció de futbol.
Després d’anys de jugar partits amistosos contra equips de Barcelona i equips amateurs del territori, cap d’ells federats, el Tarragona FC es converteix el gener de 1909 en el primer club federat a la província de Tarragona. La reunió es va celebrar al bar La Bateria, propietat de Joan Nin al número 37 de la Rambla Nova, i va comptar amb l’obligat vistiplau del Govern Civil. El club, sense que se’n coneguin els motius, va optar per vestir una samarreta a ratlles amples vermelles i negres, uns pantaló negre i les mitgetes també negres. El primer camp que van utilitzar va ser el de la plaça del Progrés, que l’any 1911 van haver de deixar per l’inici de les obres del Mercat Municipal. L’activitat es redueix perquè durant anys van haver d’anar canviant de camp, fins que l’any 1926 es va fer el primer partit al Camp de la Pedrera, contra el Nàstic, en què els locals van perdre per 4-0. Segons un retall del Diari de Tarragona de l’època, la capacitat del recinte era de 300 espectadors asseguts i més de 500 drets. El Tarragona FC jugava els seus partits a les 11,30 h per no coincidir amb Nàstic, que ho feia a partir de les 15,30 h al seu camp de l’avinguda de Catalunya.
Es dona la circumstància que el Tarragona FC mai no va aconseguir guanyar el Nàstic i només va aconseguir un empat pocs anys abans de l’esclat de la Guerra Civil, que va ser el preludi de la desaparició de l’activitat al club. Abans, però el Tarragona FC va destacar per les seves inquietuds culturals a partir del 1928, creant un premi de poesia nadalenca i un grup teatral. Fins i tot es va crear una publicació pròpia, La Patada, que va estar al carrer durant dos anys i que relatava cròniques dels partits del club. Malauradament no se’n conserva cap exemplar. També hi va haver un acord amb l’Ateneu de Tarragona, que va permetre crear seccions de boxa i atletisme, i entre les dues entitats van arribar als 600 socis, els quals feien revetlles a l’estiu i festes de carnaval i Cap d’Any a l’hivern.
Quan va esclatar la Guerra Civil, el Nàstic tenia 500 socis i el Tarragona FC, un total de 195. L’ajuntament de l’època va obligar els dos clubs a fusionar-se sora el nom de CF Casal d’Esport, motiu pel qual es va produir una picabaralla pel color de la samarreta. Finalment es va optar pel blanc com a sortida salomònica. Durant els anys de guerra, el nou equip va jugar una trentena de partits, alguns en benefici de les vídues dels morts en el front de l’Ebre.
Acabada la guerra, i a causa de les simpaties esquerranes que havia tingut el Tarragona FC, les autoritats franquistes li varen posar tantes traves, purgues de jugadors i controls que l’any 1940 el club va renunciar a competir i es va retirar de l’activitat esportiva. El camp de la Pedrera estava derruït per la guerra i el club no va trobar facilitats.
L’any 1976 el majorista de fruita Francesc Vives va rescatar el club conservant l’escut, estatut i colors, apuntant-lo al campionat de Segona Regional i jugant al Roqueral, propietat de l’Arquebisbat. El club va tornar a desaparèixer el 1983 per la manca d’interès del consistori. L’any 1986 es va produir una nova revifada amb molts alts-i-baixos sense suport popular fins a desaparèixer novament del tot ara fa uns set anys. Ara torna a reviure.