Parlem amb l’alcalde de Tarragona poques hores abans que agafi el cotxe per marxar de vacances amb la seva família al petit poble de Navarra «on fa molts anys que estiuegem». Fem repàs del que portem de legislatura i Ballesteros no dubta a posar «bona nota» a la seva gestió de la ciutat. L’alcalde desprèn optimisme: «Ara mateix estic més a prop de tornar-me a presentar a l’alcaldia que no pas de deixar-ho», desvetlla en la conversa.
Quina valoració fa del que portem de legislatura?
Ara força bona. De notable alt. Si m’ho hagués preguntat fa cinc mesos, segurament li hauria dit una altra cosa, però ara podem parlar d’una bona nota perquè els grans projectes de ciutat van avançant: els Jocs Mediterranis, el POUM, però sobretot perquè els sectors estratègics de la ciutat i del territori tiren endavant. El comerç, amb el nou mercat i el futur Ikea; el Port de Tarragona amb els creuers; el turisme, la química, el projecte de Hard Rock, que és importantíssim.. I també la URV, que està entre les millors d’Espanya en producció científica.
És cert que aquest estiu es veuen més turistes…
En general hi ha una bona temporada turística a tota la Costa Daurada. A Tarragona ciutat es deu a la bona diversificació de l’oferta que hem fet. Al turisme tradicional que venia aquí, que abans era el despistat de Salou que ens visitava el dia que estava núvol, ara s’afegeix el turisme de comerç i el que atreu la marca Tarragona, que comença a ser coneguda com una destinació familiar, cultural, gastronòmica i mediambiental allunyada del gran turisme de sol i platja. I també hi ha més visites perquè comencem a aprofitar sinergies. Ara als japonesos que venen a Barcelona a conèixer l’obra de Gaudí els expliquem que aquí també hi ha modernisme i, a més a més, un patrimoni romà digne de la pel·lícula de Gladiator. Hem anat escampant els tentacles i anem creixent com a destinació turística. L’any 2007 ens visitaven 900.000 turistes. Aquest 2017 ens aproparem als 3 milions.
I la ciutat té marge per créixer dins del negoci del turisme?
Sí, sempre que no fem apostes pel turisme massiu. Ens hem d’adreçar a les famílies, als consumidors de cultura, d’història i de gastronomia. No ens hem d’adreçar als grans operadors turístics hotelers ni al turisme barat i de sol i platja. Aquest és el turisme que depreda i que genera reaccions contràries.
Tarragona pot liderar la desestacionalització de la temporada a la Costa Daurada?
Aquest és l’objectiu. Tarragona pot funcionar turísticament tot l’any. Juntament amb pols d’atracció com PortAventura, FerrariLand i el Hard Rock hem de liderar la desestacionalització del turisme al territori. La nostra ciutat té coses a oferir tot l’any i en això treballem.
Però per esdevenir un lloc turístic cal tenir, per exemple, uns carrers molt nets.
Sap quina nota ens posen els turistes sobre la neteja de la ciutat? Un 7,8 sobre 10. Quan els preguntem, les característiques que més valoren de Tarragona són la neteja i la seguretat dels seus carrers. En canvi, entre els tarragonins hi ha la percepció que la ciutat no està prou neta. Ara tenim més professionals fregant amb aigua i estem fent esforços en jardineria per garantir una imatge de ciutat endreçada tot l’any. Hem escollit flors poc estacionals.
I un alcalde es preocupa per la tipologia de les flors que hi ha d’haver als jardins?
I tant. Se’n faria creus. Ahir vaig avisar que no funcionava un tram de les cent escales perquè una veïna m’ho va dir. I l’altre dia vaig fixar-me que les flors de la part superior del logo de la Unesco s’estaven pansint. Ara ja les han canviat. Imagini’s. I pobre de tu que no tinguis cura dels detalls!
El veig molt actiu a les xarxes socials pel tema de l’incivisme…
No pot ser que cada any llancem per l’aigüera 1,5 MEUR per arreglar els desperfectes provocats per l’incivisme… Hi ha gent que es dedica a fer pintades al patrimoni… és increïble. La solució, a banda de posar tots els recursos possibles des de l’Ajuntament, és que la ciutadania es conscienciï. Ens gastem una fortuna. Amb 1,5 MEUR cada dos anys podríem fer una llar d’infants nova. Per això insisteixo tant a les xarxes socials. I ho seguiré fent perquè l’incivisme és la gran assignatura pendent.
El preocupa el desenvolupament del POUM?
No. En absolut. Miri, tenim un POUM que ens va costar 13 anys fer-lo. Sis meus i vuit de l’alcalde Joan Miquel Nadal. Es va aprovar amb els vots favorables de 26 regidors sobre 27. I es va negociar amb tothom i amb una gran participació social. És clar que no és la Bíblia i que s’ha d’anar adaptant. Però obrir-lo de nou és quedar-nos novament sense POUM uns deu anys més. I això és no tenir el full de ruta que la ciutat necessita. I jo, com a alcalde, no em puc permetre que la gent jove marxi de la ciutat per manca d’habitatge. Això ja va passar a la dècada dels 90. La gent jove va marxar a viure a Vila-seca, als Pallaresos, al Catllar, a Altafulla… No ens ho podem tornar a permetre.
I quin problema hi ha amb el polígon de la Budallera?
Que hi ha veïns que opinen que hauria de ser més respectuós mediambientalment. Estem fent passes en aquesta línia. Que els pisos siguin més baixos, que es respecti l’orografia del torrent, que quedi clara la connexió cap a l’A7… estem treballant en tots aquests canvis perquè, si no creixem, en realitat ens estarem empetitint. I l’argument que no hi ha demanda de nous habitatges és fals. La gent jove busca pis per viure sola i hi ha necessitat de créixer d’una manera raonable. Ara s’ha acabat l’últim bloc del pla parcial de la Tabacalera i al polígon de Joan XXIII només queden tres finques. Si no tirem endavant la Budallera haurem acabat el sòl urbanitzable en 3 o 4 anys… i això és un suïcidi.
He sentit a dir que es tornarà a presentar a l’alcaldia en les eleccions de 2019.
Jo estava decidit a no continuar, però si m’ho pregunta, li diré que ara mateix estic més a prop de tornar-me a presentar que no pas a deixar-ho. Ara mateix la idea és seguir. Però la decisió definitiva no està presa. Em vaig comprometre amb el partit a comunicar la decisió un any abans de les eleccions i també he de consultar-ho amb la família, que ha tingut sempre molta paciència amb mi. I jo no em jugo la família per res del mon. De tota manera la meva continuïtat no dependrà de l’èxit del Jocs Mediterranis ni de l’evolució de la resta de projectes, sinó dels missatges que rebi dels tarragonins i tarragonines en relació a la meva continuïtat a l’alcaldia de la ciutat.