La vida és per gaudir-la i s’ha d’anar omplint de petites satisfaccions. Moltes persones troben en el col·leccionisme una bona manera d’entretenir-se i incentivar la constància, l’ordre i aprendre a donar valor sentimental a les coses materials. Estrenem secció entrevistant l’enginyer tarragoní Xavier Quintana, que durant uns anys va ser regidor a l’Ajuntament de Tarragona i que treballa des de fa molts anys al Port de Tarragona. La seva afició, a banda de la seva família, són els clicks de Playmobil.
Quan va començar la teva afició pels Playmobil?
De ben petit, recordo els pistolers, els indis, el vaixell dels pirates… que a les hores es deien clicks de Famobil, i jo he fet al mateix amb els meus fills, és un regal que trobo molt interessant, ja que primer s’ha de muntar, i després és molt dinàmic per jugar i fer treballar la imaginació.
Recordes el dia que vas decidir començar la teva col·lecció?
Un dia la meva dona va veure l’espai que ocupaven les capses de Playmobil i em va fer la proposta de deixar-ho muntat. Vaig pensar que era una bona idea i vaig omplir la sala de joguines de prestatgeries de metacrilat on vaig començar a distribuir-los. Pràcticament tenia clicks de totes les temàtiques i, a poc a poc, les he anat completant.
Quants Playmobil tens a casa teva?
De ninotets, uns mil cinc-cents; de temàtiques, una vintena.
Quan eres petit ja els col·leccionaves o hi jugaves?
Els meus pares me’n compraven i vaig passar moltes hores jugant-hi.
Imagino que per a ser col·leccionista cal ser, per damunt de tot, ordenat i constant…
La col·lecció de Playmobil és molt àmplia, cada any treuen noves temàtiques i van millorant les antigues. M’agrada veure-ho tot ordenat, així també veig les mancances. És una col·lecció viva, i tot i que els meus fills petits hi juguen molt i a mi m’agrada veure’ls i jugar amb ells, després entre tots ho deixem arreglat.
Així que deixes que els teus fills hi juguin?
Sí, és clar que hi juguen! Com que els tinc ordenats per temàtiques, els proposo jugar amb els egipcis, amb els pirates i les princeses, amb els dinosaures, els víkings… i baixo la prestatgeria que toca.
Veig que fins i tot has adaptat un espai de la casa per acollir els clicks… ja ho tenies pensat?
A casa sempre hi havia un espai on els nens podien jugar, així que inicialment no era per als Playmobils. I ara tampoc ho és exclusivament, també hi muntem l’Escalextric. Fa anys fins i tot teníem una cistella de bàsquet i miniporteries de futbol, i vam tenir una etapa de jugar a ping-pong. Ara, l’espai que ocupa la col·lecció són les parets, però és veritat que ara no juguem ni a futbol ni a bàsquet, les pilotes són massa perilloses.
Què faràs quan ja no n’hi càpiguen més?
No tinc intenció d’ampliar gaire més la col·lecció, però no m’ho he platejat… si continuo, alguna cosa inventarem.
La teva família comparteix aquesta afició?
Els meus fills grans hi van jugar moltíssim, la meva filla encara m’ajuda a ordenar la caseta de les nines o el supermercat; els petits no en són massa conscients, però suposo que ho veuen normal, sempre els han vist allí.
I què hi diu la teva dona?
A l’Anna li fa gràcia, creu que són molt educatius, i quan veu que jo m’entretinc amb els nens, ho veu molt positiu.
Imagino que Internet t’ha ajudat molt a ampliar la teva col·lecció en els darrers anys. Com ho feies quan no n’hi havia?
A Tarragona hi ha moltes botigues que en venen i hi ha fires exclusives. Però és veritat que a través de les botigues on-line és més fàcil de trobar les peces descatalogades.
Quin és el teu Playmobil favorit?
A mi m’agraden els pistolers i els indis americans, que són de les primeres col·leccions, i com que hi vaig jugar molt, són els meus preferits.
Quin et va costar més d’aconseguir?
Hi ha peces de la primera generació de Playmobil que són molt difícils d’aconseguir, sobretot els complements. Recordo unes sabates de pallasso i una perruca de bisó dels indis, però també peces del castell de l’edat mitjana, o les torres daurades del castell de princeses.
I quin és el que busques ara mateix?
Estic muntant la temàtica portuària, ja tinc tres grues i dos vaixells, però qui busca troba, M’agraden les peces descatalogades i a Alemanya i França hi ha molt de mercat.
Algú t’ha volgut comprar mai la col·lecció?
No, penso que hi ha poques persones que saben que la tinc, no ho vaig explicant.
Per quant la vendries tota sencera?
No m’ho he platejat mai, per mi és un joc, no un negoci.
Has fet alguna bogeria per aconseguir alguna peça?
Aquest mes de juliol vull anar a Sevilla a veure una catedral, hi ha veritables artistes que amb peces de Playmobil de sèrie i peces fabricades per ells mateixos, amb tecnologia d’impressió 3D o amb motlles, fan nous muntatges per a col·leccionistes.
Què t’aporta el fet de ser col·leccionista?
No m’ho he plantejat mai que ho sigui. Com que m’agrada, vaig fent, he anat comprant i he arribat fins aquí, és una col·lecció molt bonica i molt didàctica per als nens.
Et consideres un friqui?
La definició de friqui és la d’una persona obsessionada en un tema extravagant, i jo no em veig ni obsessionat ni és un tema extravagant… hi ha moltíssims col·leccionistes de Playmobil, només cal mirar la quantitat de persones interessades en les exposicions que es fan cada any a Montblanc o a Tarragona; a Reus, per exemple, hi ha una botiga especialitzada. Però et confessaré que el meu fill gran l’altre dia em va dir, «papa ets un friqui dels Playmobil».