Confesso que estic confós i tinc molts dubtes sobre el procés sobiranista. Fa dies que m’he perdut a l’hora d’entendre i analitzar les estratègies que està duent a terme el president Carles Puigdemont. He de manifestar la meva absoluta discrepància per la manera com es va fer fora l’exconseller Jordi Baiget. La imatge i el missatge d’autoritat no afavoreixen gens el procés. Ans el contrari. En el moment que travessem no podem apartar ningú per tenir dubtes. Les haurem d’explicar i resoldre-les, cercant les respostes adequades i coherents. Som molts els que en tenim dubtes. Jo els tinc i no per això he deixat de creure en la necessitat de celebrar un referèndum. El president Puigdemont segueix les instruccions de Junqueras i de la CUP i s’equivoca en posar en pràctica l’esteu amb mi o contra mi. Si radicalitzem les posicions i silenciem tots els que tenen dubtes, no arribarem enlloc i tot el procés serà, indubtablement, un fracàs. Confio que el president tingui els estris legals i els mecanismes necessaris per posar les urnes al carrer el proper 1 d’octubre. Crec que no hi ha millor manifestació democràtica que poder exercir el dret de vot, independentment del resultat electoral. Però les coses s’han de fer bé. Una relliscada ens portarà al caos.
També he de dir que la marxa del govern del conseller d’Interior, Jordi Jané, m’ha entristit. En primer lloc perquè el considero un dels governants modèlics en la seva acció i perquè considero que a Puigdemont li convé tenir gent responsable i amb seny. Puigdemont s’equivoca rotundament en acceptar la dimissió de Munté i Jané. Admeto que els podria canviar de conselleria però mai permetre que fessin un pas al costat. No podem oblidar que el procés sobiranista necessita, essencialment, sentit comú, responsabilitat i compromís i els consellers sortints impregnaven les seves accions amb aquests ingredients. El pitjor que pot passar és que el govern s’ofusqui i decapiti tots els que tenim dubtes. Si ho fa, estarà alimentant un cau d’hipòcrites i contribuint al fracàs d’un procés cada cop més enrarit. De totes maneres, hem d’apostar tots pel dret a decidir el nostre futur el dia 1 d’octubre i omplir els carrers el dia 11 de setembre. Si ens unim som imbatibles, digui el que digui el Sr. Rajoy.
